No vull en Mas president, mai l´he volgut, i no el vull pel seu històric i conegut antecedent d´haver pactat, a l’ombra del Parlament, per dir-ho suaument, amb el llavors president Zapatero. Tampoc el vull per multitud d´altres i variades raons que ja he apuntat en d´altres ocasions. No és un personatge del meu grat i no m´inspira cap mena de confiança com a líder per guanyar la nostra Independència. Però és això el que tenim… i aquí l´ha posat el poble sobirà.
Malgrat la meva inequívoca mentalitat d´esquerres tant com de convençut crític del sistema capitalista a l´ús, tampoc vull en aquests moments aquesta CUP, a la que he votat, instal·lada en una dicotomia sense resolució aparent. En aquests moments no vull cap dels seus dirigents malgrat tot lo que de canvi social representin i lo simpàtics que els trobi, no els vull instal·lats en uns paràmetres en que, ara més que mai, es fa evident que van muntats al tren del independentisme només per aprofitar la forta embranzida de la seva inèrcia per així inocular-hi la pròpia essència de la revolució social, de forma precipitada i abans de començar la feina de construcció de la incipient nació catalana.
Per mirar d´aconseguir els seus objectius, ja fa dies que han encetat una dura transacció negociadora amb JxSi, en que a canvi del seu suport a la tasca creadora de l´estat català pretenen ara imposar posicionaments, que siguin els que siguin ja m´atreveixo a qualificar de il·lícits. Dic il·lícits atenent-me a que en qüestionar ara la investidura del senyor Mas posen en perill, de forma flagrant, el mandat popular plebiscitari emanat de les urnes, unes urnes PLEBISCITÀRIES on el SI a la Independència no pot admetre condicionants ni negociacions a posteriori doncs que així s´hi van comprometre davant l´electorat.
Aquesta és una qüestió que no hauria d´escapar-se a la seva consideració: La primordial consideració és que es tractava d´un plebiscit, recordeu senyors de la CUP? El poble ha votat SI a la Independència i això és tant innegociable i de tant obligat acompliment com el de no jugar a posar en risc aquest mandat popular. Així doncs, senyors de la CUP, què collons esteu fent? El SÍ resultant a les urnes no admet condicionants ni dilacions, es duu a terme i punt. Això mateix és el que el poble espera.
Només penso que si a la CUP tiben massa la corda i per aquesta causa l´experiment negociador amb JxSi els surt malament i el tren descarrila, han de saber que la globalitat del moviment independentista els identificarà com a sabotejadors inequívocs. Si aquest tren descarrila ells, els de la CUP, també prendrien mal. També la potencialitat revolucionaria que posseeixen, i els és inherent, quedaria desacreditada i definitivament fora de l´espai des d´on hagués pogut germinar més fàcilment i amb més contundència: dins l´espai d´una ja establerta nació catalana. El mal que patirien a la CUP, com a grup polític, en comparació amb el que patirien a JxSi, i a diferència d´ells, seria inversament proporcional a la seva mida aconseguida a les urnes.
Algú s´ha de sacrificar ara. Algú ha de demostrar visió d´estat, visió global, i fer primer la guerra abans que la revolució. Voler invertir aquests dos termes o barrejar-los no funciona, ja s´ha provat. El Sr. Mas, previsiblement, no cedirà el lloc que creu li correspon ni sacrificarà absolutament rés, ell vol continuar dirigint el “cotarro” doncs només des de la seva posició i amb un cap de turc, a qui pugui culpabilitzar d´haver espatllat el procés, ja en tindrà prou per crear la situació ideal i encetar negociacions amb el govern espanyol de torn per tal d´evitar la Independència a canvi de qualsevol invent enganyós perpetrat a Madrid. Quan aquest escenari comenci a dibuixar-se no voldria veure-hi implicats als senyors de la CUP, serà llavors quan serà necessari l´enfrontament en relació amb el Sr. Mas, no abans. Si el tren descarrila abans, per causes atribuïbles a la intransigència de la CUP, aquests senyors haurien de carregar a les seves espatlles, amb justificació o sense, el desagradable qualificatiu de “boicotejadors”.
Senyors de la CUP, és clar que coneixeu Maquiavel, el senyor Mas en va ser el seu mestre… Aneu amb compte no entropessar-vos amb aquest esglaó que és suficientment perillós… i permeteu-me, humilment i amicalment, cridar-vos seriosament a l´ordre per aquest impàs que esteu provocant i pel que podeu arribar a provocar.
