Vergonyós. La Colau, Domènech, Pissarello, Rabell, Coscubiela …, tots ells han estat el bluf de la política catalana dita d´esquerres, aquelles esquerres que altrament es caracteritzaven per caminar al costat del poble i ser poble. Res de res, avui tots ells convertits en vividors oportunistes immersos en una descarada deriva espanyolista i treballant per Espanya en detriment dels interessos de Catalunya i dels catalans ja siguin de dretes esquerres o centre.
Escarni a la nefanda vilesa que això implica.
Mai hagués tingut que passar que polítics pro-espanyols, de dretes o d´esquerres, ocupessin tals cotes de poder a Catalunya. Però aquí només parlaré dels pro-espanyols d´esquerres, crec que aquests són els més enganyosos. Ells, pomposament diuen pertànyer a una esquerra universalista; diuen que la seva pàtria és el món i que els nacionalismes són dolents i que divideixen la humanitat, (són nacionalismes dolents sempre que no sigui el nacionalisme espanyol), Aquest és l´argument-excusa per estalviar-se de dir que la seva pàtria és Espanya i no pas Catalunya. Haurém de començar a parlar clar. Existeix molta hipocresia i cinisme al respecte d´aquestes esquerres creades a cop de màrqueting.
Es evident que aquests tipus d´ideologies universalistes, tant confuses com globals, quan cauen en mans de polítics sense escrúpols, acaben despullades de tot rigor, vigor i credibilitat acabant ells mateixos vergonyosament convertits en ostatges del mateix status quo que haurien de combatre. Al final aquestes confluències i interaccions d´interessos inconfessables entre el poder establert i aquests pseudo partits
d´esquerres, entren en una dinàmica de mútua retro-alimentació submergida que es fa difícil de frenar si no és a través de les urnes.
Estem començant a comprendre el perquè del boicot al Referèndum d´aquests tipus de partits mal anomenats d´esquerres.
La consecució de canvis socials importants i definitius per la nació catalana, com ara la creació d´una República, no queda mai a l´abast de polítics amb mentalitats mediocres, conformistes i amb el cul venut, tots ells no passen de ser uns imperialistes al servei d´Espanya i al servei dels poders fàctics…, Iglesias, Echenique, Monedero a d´Espanya; Colau, Rabell, Coscubiela, Domènech, Pissarello… a Catalunya,
De la mateixa manera són també imperialistes espanyols partits amb una elevada taxa de delinqüència i corrupció com PP i altrament d´altres autocomplaents i còmplices forçosos d´aquesta delinqüència organitzada com es el PSOE i la seva sucursal, ja residual i operativa a Catalunya, anomenada PSC. Tots curiosament defensors incondicionals i contra natura, de la il·legal monarquia espanyola com de tot l´entramat que la sustenta i la nodreix a tots nivells.
Naturalment que fan fàstic i repulsió ètica i estètica. Però, això sí, des del Parlament de Catalunya tots ells continuen fent política pro-espanyola, de forma directa o indirecta, però sempre a càrrec dels diners de “tots” els catalans. Ja sabem que un no és el que vol ser, sinó el que pot i el deixen. I es per això mateix que tots ells acaben arrenglerant-se amb els poders fàctics i polítics que invariablement ataquen Catalunya de la forma més barroera i difamatòria. No poden, però, arribar a més. Des d´on estan ara no els deixaran passar. “Calladets i porteu-vos bé”. No són pas una esquerra creïble. Tant sols, com deia, un producte de màrqueting.
Tots han arribat a llepar poder, han olorat sang i ara ja no hi ha qui els faci entrar en raons. No volen moure ni un dit per Catalunya. Son conscients que més enllà d´Espanya no tenen futur i morirán matant, però morirán. Mentre tant s´atrinxeren darrera les butaques on seuen de forma vergonyosa i molt probablement il·lícita, donada la traïció i el boicot permanent a la voluntat majoritària de celebrar un Referèndum.
Els ciutadans de Catalunya votaran en Referèndum de forma massiva encara que aquests impresentables i mediocres imperialistes espanyols, que se´n diuen d´esquerres, ho boicotegin, i ja s´ho trobaran quan el seu únic “modus vivendi” i que és l´únic marc on poden moure´s, anomenat Estatut d´Autonomia, quedi derogat per la República Catalana, en el futur molt proper.
Que ningú cregui, però, que penso que les esquerres no siguin necessàries. Ho són i molt, però malauradament no pas aquestes que ara mateix tenim instal·lades en diferents càrrecs públics de Catalunya, amb la honrada i total excepció de les CUP.
Fixem-nos en les CUP, que han sabut comprendre el moment històric que viu Catalunya i que han sabut assolir la necessària responsabilitat honestedat i amplitud de mires per, en aquests moments històrics, estar al lloc i a l´alçada que els correspon: treballant de forma desinhibida per la República Catalana.
La CUP, aquesta és, avui, la veritable i genuina esquerra catalana, el veritable esperit de l´esquerra, la que es posa al costat del poble en els moments crucials i la que és poble; tota la resta de l´anomenada esquerra de l´arc polític catalá són vergonyosos i flagrants il·lícits, amarats de cinisme, oportunisme i engany…
