Opinió amb independència. Dilluns, 16 de juliol de 2018 19:44 h
facebook twitter RSS in.directe.cat

Josep M. Torres


Dissabte, 30.12.2017. 20:10 h

"Los catalanes hacen cosas..." "¿Y Europa?". QUÈ CONY FA LA U.E.?

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 4 vots )
valorar_carregant carregant

Bateig de sang als carrers
Bateig de sang als carrers

Comparteix






"Los catalanes hacen cosas..." "¿Y Europa?". QUÈ CONY FA LA U.E.?
La U.E., definitivament es desacredita a Catalunya.

Donada la deixadesa vergonyosa que la U.E. manté en una part del seu territori, potser la solució per a Catalunya passi per pactar solucions i cooperacions amb països o potències, fora de l'òrbita europea, a canvi del seu ajut... 

Es diu que la permanència de Puigdemont a Brussel·les ha ajudat que la Unió Europea i el món s'assabentin del problema que Espanya manté obert a Catalunya.
Tampoc no es pot negar el ressò mediàtic que implica que Espanya mantingui empresonats i reprimits a líders que representen i defensen idees polítiques que a Madrid diuen ser prohibides a la constitució espanyola. Molt bé, Europa ha quedat assabentada, el món ho sap, però fins on es pot apreciar això no serveix de res per als 7.500.000 habitants de Catalunya que patim les conseqüències.
 
Avui, la inoperància de la U.E. per evitar l'atropellament de ciutadans catalans-europeus per part d'un estat soci, Espanya, ja no passa desapercebut per ningú, ni tampoc passa desapercebut que aquesta nefasta U.E. del capital, que no dels pobles, persisteixi en donar el seu suport incondicional a aquest estat soci sense aixecar un dit en defensa dels seus ciutadans catalans-europeus que continuen massacrats, maltractats i despullats de drets, però no de deures ja hagin votat SI o NO a la recent proclamada República Catalana. No es pot oblidar, i mai s'oblidarà, que un cop més a la història, la sang ha corregut pels carrers de Catalunya. 

Es evident que la sòrdida i calculada inoperància de la U.E. per tal que no intervingui en defensa dels drets d'aquesta part de ciutadans europeus anomenats "catalans", es deu a la pressió diplomàtica que rep per part d'Espanya. Es tractaria d'una simple i vulgar coacció. En què consistiria aquesta coacció? Doncs consistiria en amenaces més o menys velades d'abandonar aquest "club d'estats" si per causa de la seva intervenció el govern espanyol es veiés impedit de repressaliar i reprimir aquesta reiterada voluntat de llibertat expressada a les urnes per aquest poble/nació que es diu Catalunya. Es diu també que Espanya preferiria abandonar la U.E. abans que reconèixer a Catalunya el seu dret a ser un estat independent. Amb això últim es tanca la coacció.

Un mai vol tenir massa lluny a qui li deu molts diners. Tenint en compte el deute extern d'Espanya, de quasi dos milions de milions (1,9 bilions amb B) d'euros, es comprèn el vergonyós motiu pel qual aquesta U.E. es converteix en còmplice dels atropellaments de l'estat espanyol i fa els ulls grossos  davant el risc que Espanya perdi el potencial econòmic que li proporciona Catalunya i que li és peremptori per saldar el seu deute. Sense Catalunya formant part d'aquesta Espanya colonialista tal deute esdevindria crònic, com així acabarà sent. Aquest és el paper que cada part juga en l'assumpte d'aquesta Europa de vergonya amb polítics de vergonya. 

Espanya/Catalunya/U.E., un triangle fatídic
per a Catalunya. Simplement VERGONYÓS i digne de JUSTÍCIA, amb majúscules.
La decència, la ètica, la moral, la justa proporcionalitat, l´assumpció de la responsabilitat, el benestar ciutadà, els drets civils, els drets humans no tenen cabuda en aquesta Europa que permet dia rera dia que milers de persones s'ofeguin en el Mediterrani i que Espanya practiqui una política colonialista salvatge i encobert a Catalunya, per assenyalar alguns exemples.
 
M'atreveixo a dir que si el dictador Franco no hagués mort, encara estaria exercint de cabdill en aquesta Espanya casposa que encara avui en dia va en processó, darrera qualsevol "sant crist", amb el ciri a la mà, cremant-se els dits amb la cera que regalima dels seus ciris de pietosa falsedat catòlica i amb el beneplàcit hipòcrita d'aquesta Europa podrida pels interessos econòmics i que des de la mateixa Declaració dels Drets Humans fins als més bàsics principis democràtics li venen grans i li molesten. Espanya s'ha convertit en el mirall on Europa s'avergonyeix de mirar-s'hi, a pesar de partits que diuen ser d'esquerres que hi pul·lulen, amb pendents a l'orella o cuetes als cabells.
 

Si Europa no desitja intervenir a Catalunya de manera decidida i efectiva caldrà buscar qui vulgui fer-ho. Possiblement els nostres polítics hagin de buscar, fora de la U.E., la protecció de la nostra democràcia i dels nostres drets com a ciutadans de la nació catalana. Els toca a ells, als nostres polítics, fer ús de la seva imaginació per fer-ho. Espanya defensa els seus propis interessos de la forma que sap i pot. Catalunya haurà de fer el mateix i haurà d'haver superat la seva etapa de queixar-se inútilment amb la cantarella habitual de lo dolenta que és Espanya. El bateig de sang de l'1 d'octubre als carrers hauran hagut de fer adulta aquesta generació i les que vindran.
Ni Espanya és dolenta ni Catalunya ho és, per descomptat, ambdues nacions mantenen una lluita pels seus interessos i és precisament en aquesta evidència on principalment es detecta amb claredat que Catalunya i Espanya mai han tingut interessos comuns perquè mai han estat la mateixa nació, només han restat políticament unides per la força bruta d'Espanya, per la força bruta , molt bruta, fastigosament bruta i mesquina. Em refereixo a l'estat espanyol, no pas als ciutadans espanyols.

Però anem acabant. De moment, tot sembla apuntar a que l'existència del Parlament Català, en el context d'aquesta Espanya actual, simplement esdevé un frau espanyol aguantat per la classe política catalana durant anys, des del que es coneix com l'any de la"transició"; l'existència d'aquest Parlament dit autònom, està condicionada a la voluntat política/judicial indiscriminada de l'estat espanyol, i on el poble català juntament amb els seus polítics representen el paper de titelles en mans del poder espanyol que els fa ballar al so que vol i a cop de lleis a la carta, fabricades i aprovades a Madrid a conveniència, amb nocturnitat i traïdoria.

A tot això, el govern espanyol pretén que fins que a Catalunya no hi hagi el Parlament que a ells els interessi continuaran trepitjant i massacrant a aquests pacífics i bons ciutadans que encara van amb el ciri a la mà regalimant cera i amb el "sant crist" a resar a Brussel·les de peregrinació. Mentre tant, Europa s'ho mira indiferent. Molt patètic i vergonyós, molt vergonyós. 
 

Que la situació creada per Espanya, i per fi cruament desemmascarada hagi transcendit a Europa, ja no implica que intervingui per salvaguardar la democràcia a Catalunya. Tant de bo m'equivoqui, però no s'espera pas que ho faci.

Donada la deixadesa vergonyosa que la U.E. manté en una part de la seva ciutadania, potser la solució per a Catalunya passi per pactar solucions i cooperacions amb països o potències fora de l'òrbita europea... Potser també els anomenats Països Catalans aprofitin l´embranzida de Catalunya i aportin la seva força, encara que això sembla menys improbable a hores d'ara.

El cantant Jaume Sisa, en to humorístic, plantejava aquesta setmana a TV3 que Catalunya es convertís en un altre estat dels EE.UU., a exemple de Jamaica, a canvi que els deixéssim instal·lar bases militars al llarg de la costa. Un acudit que només pot fer riure a un poble pacifista com el català i només comparable a l'invent de "Tabarnia", una autonomia inventada per algun grup radical espanyolista, que dividiria Catalunya en dues comunitats autònomes per així acabar amb el problema que té Espanya. Ambdós solucions fora de lloc, però que poden fer pensar en que no tot acaba amb la U.E. com a objectiu per ajudar a solucionar els problemes amb Espanya. Hi ha vida fora d'aquesta Europa exclusivament de les nacions. Segur.

lectures 1767 lectures comentaris Un comentari

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja

item
#1
31 de desembre de 2017, 12.13 h

Tiene las cosas muy claras y estoy de acuerdo en todo. Felicidades lo ha clavado


Valora aquest comentari:   votar positiu 10   votar negatiu 0

5 !10 !20 !tots
1


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.