Opinió amb independència. Dimecres, 20 de juny de 2018 08:00 h
facebook twitter RSS in.directe.cat

Josep M. Torres


Dilluns, 28.5.2018. 01:05 h

El gran parany de les creus i dels llacets grocs.

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 5 vots )
valorar_carregant carregant


Comparteix






Pensem que el moviment pro instauració de la República ha caigut en un gran parany del que n'ha de sortir immediatament. L'Oriol Junqueras sempre ha dit que el seu pas per la política era circumstancial i que tard o d'hora retornaria a les seves tasques professionals. Ara, possiblement amb la seva “benedicció” de catòlic reiteradament declarat, promou un retorn a la seguretat del cau de l'autonomisme en complerta alineació amb les expectatives de l'estat espanyol, pretenent potser el seu alliberament d’Estremera. Quatre anys més d'autonomia, tal com proposa en l'entrevista. Quatre anys és el que l'estat espanyol necessita per acabar d'aixafar Catalunya.  Junqueras es desmarca amb el seu repetit: "Ningú és imprescindible".  http://www.directe.cat/noticia/769964/junqueras-aposta-per-una-legislatura-estable-de-quatre-anys-amb-un-objectiu-collectiu-de-p

Junqueras no ha acceptat la restitució al càrrec ofert per Torra: "Perquè aquí ningú és imprescindible. L'important és el què i no el qui", ha sentenciat el líder d'ERC. "L'objectiu supera de bon tros qualsevol nom i cognom. L'objectiu és de país. Es tracta de la justícia i la llibertat de tots, del benestar col·lectiu. Tenim un estat espanyol que involuciona i tots sabem què vol dir", ha assenyalat el president d'ERC. 
La crua evidència és que Junqueras, des que va entrar a la presó està molt tou, molt calladet, pot ser fins i tot submís, potser resant per una futura amnistia dins d'una Autonomia ben capada i domesticada.

Per un altre costat hi ha el poble sobirà, aquest poble que es va deixar la pell per exercir el seu dret a decidir la seva independència l’1-O, i que desprès hagués tingut que lluitar per la seva implementació, però que no ho va fer. No ho va fer perquè en el moment clau, es va veure abandonat pel seu líder principal, Puigdemont, malgrat desprès, ja des de l'exili, hagi intentat reconduir la seva inacció inicial, amb el suport del seu partit.
Ara, en qüestió de setmanes s'ha fet evident que el focus d’atenció per la defensa efectiva de la proclamada República s’ha vist intencionadament desviat i reorientat a esmerçar tot el temps i energies a la inútil tasca infantil i innòcua de clavar creus grogues a les platges i guarnir de llacets grocs alguns carrers de Catalunya i aquí acaba tot. Bé, no acaba, perquè sempre hi apareix algú que amb total impunitat creu tenir dret a eliminar creus i llaços. Podem veure un vídeo en el següent vincle com una sola persona, carregada de simbologia franquista, destrossa en cinc minuts tot el que un centenar de persones han col·locat en un matí.  Desprès hi tornarem sobre la qüestió.
http://www.directe.cat/noticia/770088/video-l-agressivitat-unionista-a-mataro-os-tendrian-que-matar-a-todos-hijos-de-puta

No hi ha cap mena de dubte: s’està cometent una injustícia mantenint a la presó gent manifestament innocent i acusant  altres de delictes ficticis provocant el seu exili forçat per evitar ser jutjats sense garanties d’imparcialitat. No hi ha dubte que hi ha jutges que apliquen les lleis a la carta, segons la vergonyant apetència / conveniència de l’estat espanyol.
Tantes injustícies mereixen ser combatudes amb creus grogues, amb llacets grocs, amb calçotets vermells o amb branques de julivert, amb el que faci falta, sempre que no molesti ningú...
Però el que totes aquestes injustícies, perpetrades impunement contra els nostres polítics, NO es mereixen és acaparar tota l’atenció i dedicació en exclusiva d’un poble que ja ha triat República i que ha de implementar-la. Aquestes irregularitats judicials, per injustes que siguin, NO poden segrestar tota l’atenció combativa d’un poble només clavant creus i llaços, d'aquesta forma tant simbòlica mai s'implementarà la República Independent.
Hem de seguir i no perdre el Nord. No podem encallar-nos en una tàctica de distracció que des d'alguns despatxos ens imposen, tàctica que no aporta solucions sinó que distreu i desvia forces, i que està dissenyada per retornar a l'autonomisme, tal com molt be diu voler el republicà Junqueras en l'entrevista.

Afegim, a risc de semblar mancats d’empatia envers els polítics patriotes caiguts en desgràcia, que potser es troben en aquesta situació per no haver fet bé la seva feina quan tocava, ho dic perquè així ha estat com el mateix Puigdemont ha reconegut el seu greu error en no haver cridat a defensar la República un cop va ser proclamada, tal i com els ciutadans així li ho reclamaven. 

Estem vivint, en una no del tot plena consciència, en que poc a poc i sense que es noti es va construint un nou canvi de paradigma en la societat catalana, estaríem assistint a un canvi forçat de la direcció del focus d’atenció social, direcció que en un principi estava dirigida a la implementació efectiva de la República Independent i que ara aquesta direcció es desvia cap a un altre focus d'atenció social ben diferenciat i allunyat de l'anterior: el retorn a l'autonomisme a canvi de l’alliberament de presos polítics per la implementació de la creu i el llacet grocs.

Tota una “creuada” cristiana per desdibuixar el potent 1-d’O? Es possible, una creuada induïda des d’alguns despatxos o cel·les a Catalunya o  d'Espanya en total consens. L’església també? Deixeu-me riure, es que no hi veieu la marca?

Es tractaria d'una "creuada" per fer desviar l’atenció dels més de dos milions de catalans que van votar SI a la Independència. Tota una “creuada / llaçada grogues”, una “creuada” orquestrada per desviar l’atenció i les energies d’un poble que ha estat a tocar de la seva llibertat i que ara resta dedicat exclusivament a clavar creuetes i a penjar llacets, mentre creu que està instaurant la República Independent de Catalunya i mentre d’altres es van llepant tímidament les seves ferides.
Què voleu que us digui, ho trobo molt dramàtic i dolorós. Un pandemònium que només podria resoldre unes noves eleccions amb gent disposta a continuar aquesta  lluita pacífica de la que els catalans ens hem apoderat, per sempre més i no calen dilacions.  

Pensem que, sempre, en tot procés d’alliberació dels pobles hi han hagut víctimes i presoners, la historia sempre ha estat així i no per això els pobles oprimits han deixat de lluitar sense perdre de vista el seu Nord. Desprès han exaltat els seus herois que han quedat pel camí. "la història ens ho demostra..."
Nosaltres, veiem les creus i els llacets només com la cara oculta de la moneda de la traïció al poble.
Catalunya ha deixat de lluitar, si es que de veritat ho havia començat a fer. Creiem que sí.

Estàvem acostumats a les “performances” festives de cada 11 de setembre, l’1-O ens van picar una mica el crostó. Els polítics es van acollonir, uns a l’exili altres a la presó. Alguns polítics ens han mostrat la seva dèbil convicció i lo pitjor: el ciutadà s’ha sentit orfe de líders en moments clau. Després, des de la presó o des de l’exili, alguns ens han entabanat i hem tornat a les performances innòcues i puerils ara en forma de creuetes i de llacets, rés perillós pel gobierno de l’estat espanyol, sigui PP o en un futur immediat PSOE o C’S.

Total, pa sucat amb oli, accions innòcues per l'estat espanyol i que no duen a implementació de República alguna, accions que no passen de ser simbòliques, que no tenen cap efectivitat, però que ens distreuen i ens desvien l'atenció del vertader focus: la implementació de la República.  Manipulació en estat pur. Estan desdibuixant l'1-O en forma de creus i llaços. Creu: símbol de redempció; Llaç: símbol de premi obtingut. Una efectiva posta en escena. Tot molt clar.
Això sí, per tal que a tots ens sembli que estem fent quelcom important, en aquesta ingent tasca de clavar creuetes i llacets,, tenim una petita colla de gent pagada que tenen per objectiu donar la sensació de posar-nos-ho difícil tot i afegint-hi una fictícia dificultat a aquesta nostra tasca pueril: ens arrenquen les creus i els llacets...!  que dolents...! Malgrat ells, dolents, defrauden el nacional-catolicisme arrencant i llençant creus per terra guanyen 50 euros per cap i ràtzia. Molt pocs diners a canvi de promoure un canvi progressiu de focus d’atenció en aquest ciutadà perdut i orfe de líders. Els catalans sempre els hem sortit molt barats a Espanya.

Accions innòcues i puerils realitzades amb símbols, (creus i llaços), simples accions metafòriques, figurades, emblemàtiques, accions que no fan mal ningú ni a rés, o no pretenen fer-ne, i tot i així..., accions només simbòliques que actuen de vàlvula d’escapament social per apaivagar la frustració provocada per polítics ineptes i covards, accions simbòliques que no duen a solucionar els problemes de Catalunya amb Espanya ni a la implementació de la República. Però..., podria ser que a canvi de no ser accions reals, autèntiques, fàctiques, pragmàtiques, tal com correspondria,  ajudin a solucionar els problemes d'alguns polítics: com ara la retirada futura de càrrecs penals i l'alliberament de la presó com també el retorn, sense càrrecs, d’alguns exiliats. Tot això pot succeir quan les engrunes que hagin quedat de l'Autonomia tornin a taula amb el beneplàcit de l’estat espanyol, engrunes que continuïn alimentant boques petites de polítics petits que just ara diuen voler una altre legislatura d'autonomia, com es el cas de Junqueras, quatre anys més de degradació.  La presó estova, aquest és el vertader motiu pel que els han empresonat.  Molt bé, però la lluita per les llibertats de Catalunya continua.

Per tot lo dit, i per lo no dit, nosaltres veiem del tot necessàries noves eleccions a Catalunya i un canvi radical en la direcció del focus d'atenció social per allunyar-nos del simbolisme i acostar-nos al utilitarisme.


































































































































































































































































































































































































lectures 968 lectures comentaris Cap comentari

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja


No hi ha cap comentari


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.