Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Una aproximació a l´anomalia MAS

|

- Publicitat -

N´hi ha que encara estan encaparrats amb que MAS “vol dur el país a la seva Independència però que no pot perquè tot se li gira d´esquena, fins i tot ara els pressupostos que ERC no vol signar”. Pobre, es clar, aquesta versió victimista o qualsevol altre semblant serà la que acabarà transmetent al país quan se´l obligui a donar per exhaurida la seva particular farsa d´aventura/engany sobiranista. 

Ja ell ho va dir ben clar, quan vol en sap de parlar clar: “abans seré víctima que no pas traïdor”. Ja ell no tenia previst ser “heroi”. D´entre les tres possibilitats en que podria convertir-se durant aquest procés, les d´heroi, traïdor o  víctima, va oblidar-se de la principal, precisament va oblidar-se de la que el poble n´espera d´ell, la de l´heroi, i va optar per la de víctima. Es clar, havent obviat d´entrada l´opció d´heroi, la de víctima és amb la que en sortiria més ben parat. Aquesta serà l´opció que acabarà adoptant. Potser el Sr. MAS poques vegades ha ensenyat tant clarament les seves cartes, que ja fa temps dur marcades. L´oblit de l´opció d´heroi és un clar exemple de quan a un el traïciona el subconscient o simplement quan un no te nassos de pronunciar la paraula “heroi” i no per falsa modèstia sinó per evitar comprometre´s. Durant la seva campanya electoral mai, en cap moment, tampoc va pronunciar la paraula “Independència” i ara comencem a descobrir el perquè, oi? Es molt previsible el Sr. MAS. Només se´l ha d´entendre.

Publicitat

Però ja ens hem de treure les lleganyes. MAS NO VOL malgrat ho faci veure i NO POT malgrat se´n amagui, dur el país a la seva Independència. Així de clar i català. NI VOL NI POT llençar-se decididament a un procés Independentista. No vol senzillament perquè ell personalment mai ha estat independentista i no pot perquè malgrat volgués mai li ho permetrien ni des de la seva coalició  ni molt menys des dels poders econòmics fàctics catalans amb interessos a Espanya que, des de l´ombra i al llarg dels anys, han envoltat CiU lligant-la de mans i peus i privant-la de segons quins somnis humits. Malgrat tot, això no obsta perquè dins les files del partit hi hagi molta gent amb molt bona fe i compromesa amb l´Independentisme. A ells els meus sincers respectes.

El polític MAS, mai s´ha distingit per la transparència en el llenguatge i sí per una molt marcada ambivalència quasi malaltissa i propera a un esoterisme i hermetisme simbòlics i degut a això, tant les seves paraules com els seus actes  queden massa sovint subjectes a infinitat de possibles lectures i interpretacions segons la capacitat d´interpretació o bona fe de qui se l´escolti.  Personalitat fugissera de qui rarament revela les seves veritables intencions i que sorprèn sempre amb sortides oportunistes, o simplement amb sortides aleatòries de qui no te intencions preestablertes i pretén improvisar-les sobre la marxa i sobre esdeveniments polítics que li siguin beneficiosos.  Aquestes actituds totalment ambivalents i aprofitades necessàriament acaben transformant-se en hipocresies i falsedats.

Per començar, el Sr. MAS va creure que podria capitalitzar el moviment Independentista surat de la manifestació de l´11 de setembre passat, sobre el paper era una bona tàctica política: capitalitzar aquell moviment social en benefici propi i de CiU. Sense pensar-s´ho dos cops va llençar el seu particular “órdago” avançant les eleccions i interpretant davant l´opinió pública una sobtada i hipòcrita-falsa conversió política a l´Independentisme/sobiranisme tot esperant amb això atreure´s el vot independentista malgrat haver evitat persistentment i de forma molt sospitosa pronunciar la paraula “Independència” durant tota la seva campanya electoral.  Equivocadament va creure que  seria fàcil enganyar el moviment Independentista i dur-lo cap a CiU,  però el poble és més eixerit del que alguns “eixerits” polítics creuen i per sor MAS es va equivocar. Si es tractava de votar Independentisme la gent va saber on havia de dipositar el seu vot.   I es que encara que no ho sembli, els ciutadans, la majoria de ciutadans, saben distingir l´original d´una còpia falsa i simplement per això mateix molts vots de CiU van anar a parar a ERC.

Però es que a demés, el poble té memòria política. Recordem el 2006 quan d´esquenes al Parlament el Sr. MAS va viatjar d´amagat i a corra cuita a Madrid a reunir-se amb Zapatero per pactar a la baixa molts articles de l´Estatut que s´havien acabat d´aprovar el Parlament Català.  A les hores, els mitjans van tractar aquella mala jugada de MAS de nefanda acció de traïció al Parlament i a Catalunya. Les nefastes conseqüències  que per Catalunya va representar aquella traïció van mantenir-la llargs anys en una incertesa total i abocada més que mai  a una malaltissa relació amb l´opressor espanyol.

Malgrat tot, no hi ha mal que per bé no vingui i per això ara ja ha arribat el moment dels canvis decidits i valents. Ara, sí ara, ara  que precisament tenim de President  aquell mateix senyor que el 2006 va trair el Parlament i el poble de Catalunya.

No sé si creure´m aquella dita que sentencia que “cada poble te els governants que es mereix”, vull creure que Catalunya es mereix quelcom millor i que sempre resta el lliure albir de les persones per canviar el destí dels pobles. De lo contrari mai en sortiríem de ser un poble subjugat i maltractat tant per la nació espanyola com pels polítics espanyolistes-catalans de torn. Llàstima que per canviar aquest destí ens calguin certes dosis  d´instints bàsicament humans, potser massa humans per sensibilitats acomodades i pusil·lànimes, instints  que potser per un llarg sotmetiment se´ns hagin quedat letalment adormits. Be, despertem-los, “animalitzem-nos” una mica, tots podem saber quins son aquests instints, no cal ser gaire explícit, oi? Només es tracta de preservar la pròpia dignitat. Tots sabem com fer-ho. I per favor, siguem sincers i coherents: No li fem el joc a la traïció.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut