Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Les queixes catalanes, el CNI, TC i altre fauna

|

- Publicitat -
El govern espanyol – CNI, han invertit deu milions d´euros per boicotejar un procés democràtic que de forma aparent s´està duent a terme en el “seu” propi territori.
 
Be, és molt reveladora aquesta inversió de deu milions d´euros que fa l´Estat Espanyol a Catalunya. Es reveladora perquè representen bons indicis per imaginar què pot arribar a fer aquest Estat en quant les coses comencin a anar de debò. Però no sols això, també ens il·lustra sobre la taxa de credibilitat amb què es pren el nostre procés Independentista i que es veu reflectida en aquesta ridícula i irrisòria quantitat invertida. Una quantitat tant minsa que gairebé podria ofendre´ns  constatar el baix nivell crematístic que el procés Independentista els mereix si tenim en compte la importància econòmica de Catalunya dins les finances d´Espanya. Tot, però, resulta més entenedor si ho analitzem sota un prisma pragmàtic: A procés Independentista simbòlic i irrisori, inversió boicotejadora irrisòria i simbòlica. D´això se´n podria dir visió realista, i potser actuació intel·ligent, per part de l´Estat Espanyol.
 
Sigui com sigui, per part d´Espanya només es tracta de la defensa d´uns interessos que poden arribar a posar en perill els interessos de la seva nació. Per això, no penso caure en l´error tant comú i fàcil de la queixa victimista que representa aquesta aparent vil acció. Que ho és. La queixa victimista està molt justificada en una primera etapa del procès, però aquesta etapa ja l’hauríem d´haver superat com a poble, perquè si jo em queixo, tu et queixes, ell es queixa, nosaltres ens queixem vosaltres es queixeu, ells se´n foten… Qui creu tenir el poder de la raó universal del seu costat, mai planyerà la seva víctima. No em queixaré de les actituds dels polítics espanyols com no em queixo si un gos desconegut em mossega la mà en intentar acariciar-lo. El gos fa el que ha de fer, el que li mana el seu instint. Però  potser sí que em queixaré contra el Govern de casa nostra, el de Catalunya. El Govern Espanyol fa el que ha de fer, i ho fa  bé. Tant de bo els nostres governants actuessin amb la mateixa diligència, fredor, mala llet i pragmatisme, si es que de veritat pretenen estar a l´alçada de l´enemic polític.
 
Podria començar a queixar-me de les males arts, de lo mala gent que son aquest governants de Madrid, de la traïdoria que utilitzen amb Catalunya, de lo feixistes i antidemocràtics, de la seva vilesa en utilitzar diners nostres per procurar ensorrar-nos…, de voler eliminar la nostra llengua, els nostres símbols, i no acabaria mai de llençar improperis contra aquesta Espanya. Podria desfogar-me i emprenyar-me com una mona  fins l’eufòria, per potser tot seguit acabar endormiscant-me en un plàcid relax… Tu, lector, llegiries les meves queixes, t´identificaries amb elles, se´t encendria la sang, potser llençaries també uns quant improperis contra aquesta nació espanyola i si no tens rés més per fer potser també et quedaries endormiscat al sofà fins l´hora de sopar. I aquí acabaria tot. Una retroalimentació complerta i estèril de necessitat i per tant improductiva. L´endemà al matí ens sentiríem una mica més víctimes i per tant més subjugats per aquest poder tant super poderós que és “l´Imperi “Espanyol”… a la cua d´Europa en tots els àmbits..
 
Només les víctimes es queixen. I nosaltres hem de començar a aprendre a comportar-nos com a botxins. Sí, dic bé, com a botxins fills de puta sense compassió, o si més no, amb la mateixa compassió que durant tres-cents anys han vingut demostrant els “nostres amos” espanyols.. Per tant, per assolir còmodament la Independència necessitem superar aquesta etapa de queixa victimista i assolir una nova etapa de polítics desacomplexats i de caire “fill de puta”, tant com requereixi estar a l´alçada i categoria de l´enemic polític espanyol.  Espanya ens mal interpreta perquè encara no hem après a conduir-nos com a nació.  El  Sr. MAS es comporta massa ingènuament, estén la mà, abaixa la mirada i quasi es posa de panxa enlaire, deuen ser reminiscències dels temps passats del “peix al cova” i que encara planen per alguns cervellets autonomistes de tota la vida. Els va gran el nou rol? El temps ho dirà.
Si no desconfiés del partit que governa Catalunya i de les seves veritables intencions, podríem dir que el Sr. MAS, amb les seves trobades secretes amb Rajoy, Rubalcaba, etc, a l´estil de les pel·lícules d´espies, demostra una ingenuïtat infantil ratllant l´idiotisme.
Els polítics espanyols respecten més els lladrucs i les dents llargues que no pas les saliveres de bon xicot amb vocació secessionista que va a vendre a Madrid les seves bones intencions democràtiques. Aquests sublims arguments, que ho són, mai podran estar a l´alçada dels requeriments que Madrid respectaria. Per tant no cal perdre el temps. Temps que perdem ells el guanyen. El millor argument de força que Espanya pot comprendre és el de no sentir la necessitat de donar arguments, i no fer-ho. Així de senzill.
 
Diu el President que vol esgotar totes les vies de diàleg amb Madrid. Això sona molt malament. Els diàlegs poden convertir-se en eterns i ell i el seu partit ho saben abastament. Diàleg el just i molt limitat, accions totes i ràpid.
Josep Torres
Publicitat

Opinió

Minut a Minut