Les coses canvien i res és inamovible. Som a punt de veure canvis substancials. Per cert, la guàrdia civil no ha de fotre els seus peus dins del Parlament ni dins la Generalitat, almenys en la forma impune amb què ho fa. De fet la cosa és molt senzilla, es tracta de complir i fer complir la llei, oi? Bé, la llei catalana emana, o hauria d´emanar, del poble de Catalunya. Si el poble de Catalunya, a través dels seus representants polítics, decideix no deixar entrar al Parlament un cos policial espanyol, estrany a Catalunya, estarà en el seu dret.
Es evident que per a mentalitats de caire espanyol/espanyolitzat, això que dic pot no tenir fonament. Però mireu, tot és qüestió d´interessos, de prioritats, d´opinions, i de la llera del riu on un es troba en cos i ànima, però sobretot, sobretot, tot acaba sent una qüestió de mesurament de forces dins la pròpia capacitat d´acció com de la voluntat i convicció per fer prevaldre el propi interès, o rendir-se a l´interès aliè.
En un món ideal fictici, només es tractaria d´exercir de persones humanes abans que d´éssers espanyols, anglesos o catalans i entrar en el inevitable joc d´interessos de forma neta i honesta tot i respectant les normes ètiques i democràtiques. Per a un espanyol/espanyolitzat a l´ús, però, això no sembla pas tant fàcil. A un esperit conqueridor/depredador no li pot agradar veure´s desposseït d´una terra de la que es creu amo i senyor per dret de conquesta. Tampoc a un esperit lliure i emprenedor pot agradar-li veure´s contínuament sotmès i humiliat.
Però l´evolució no es deté i qui es nega a evolucionar acaba degradant-se i desapareixent.
Espanya, des de sempre, vol sotmetre, degradar i fer invisible Catalunya al món, però Catalunya porta tres-cents anys demostrant que no vol desaparèixer, la seva evolució és constant, de vegades imperceptible, però imparable. I Espanya? Molt em temo que Espanya es troba en plena involució degradant precisament com a conseqüència d´haver-se negat sistemàticament a evolucionar en el seu tracta amb Catalunya. Ai las!, quin greu em sap…
Catalunya sempre ha estat terra d´acollida. I no és només una frase feta.
Espanyols/espanyolitzats, penseu-vos-ho bé si no us interessa pas passar-vos a l´altre llera del riu. Aquí sempre hi ha un lloc per la gent respectuosa i amb ampli espectre de mires. Aquí no tenim esperit colonialista. Tampoc, però, ens deixem trepitjar.
