Abans de tot, deixo clar que tinc per segur que la República Catalana és vigent per haver estat proclamada per un Parlament legítim. Es vigent malgrat ens impedeixin desenvolupar-la i exercir-la i malgrat encara no hi hagi cap estat que ens reconegui com a nova nació a Europa. Temps al temps. Només cal constància.
En aquests moments Catalunya és una República i si en aquestes eleccions del 21-D guanyessin el partits pro espanyols el primer que farien, en ocupar el Parlament, seria anular la Declaració D´independència. La Declaració ha sorgit d´aquest Parlament i només aquest Parlament té la potestat per anular-la.
Hi ha qui diu que el 21-D hauria d'haver llista unitària perquè “no té sentit” que un independentista hagi de triar entre el vicepresident i el president. Doncs jo crec i dic que últimament massa coses “no tenen sentit”, com per exemple: “No té sentit” que al dia següent d'haver estat proclamada la Independència, el nostre flamant lícit i legal President en lloc de començar a dirigir el control efectiu del territori des del seu despatx marxés quasi d'amagatotis a l'exili sota l'excusa paternalista d'evitar confrontacions entre policia i ciutadans. “Això no té cap sentit” per més comprensible que pugui semblar a ulls de la nomenada “revolució dels somriures” i dels clavellets. I ho dic perquè crec que no és ètic portar a un poble a un Referèndum per guanyar la seva Independència i que un cop declarada sigui aparentment ignorada pel propi President amb una fugida a l´exili buidant tot d'una de força i de contingut el resultat de les urnes. Si no pensés que tot això pot formar part d'una estratègia del President, seria molt més dur en les meves apreciacions. Per exemple, podria dir que el seu auto-exili va transmetre a la població el seu propi estat d'ànim, l´estat d'ànim del que s'amaga i fuig, desactivant així la força ciutadana i la defensa d´aquesta República als carrers. A hores d' ara, potser ja tindríem el reconeixement d'algunes nacions.
Vol realment, el PdeCAT, la Independència de Catalunya? o sols juga a voler-la?
Si tot plegat no formés part d'una estratègia podríem dir que estem davant un FRAU programat en els despatxos de manera impune i amb una jugada pròpia de l'estil MAS, jugada amb la que, de forma només aparent, s´aconsegueix donar compliment al compromís del Referèndum per automàticament després abandonar el vaixell i, poc a poc, sense que sigui molt notori, anar canviant l'argumentari de la “INDEPENDÈNCIA” per l'argumentari de “llibertat presos polítics” i per “recuperació de l'autonomia anul·lada”. I tot això estaria succeint amb el país nu, privat dels seus líders i induït a una inanició possiblement pactada i coartat en el seu dret a defensar la República recent constituïda… als carrers. Feina feta. Jugada mestra.
Aquella autonomia ja estava esgotada i CiU també. Es necessitava un revulsiu i MAS el va trobar en el moviment Independentista del que va estar a prop d'apoderar-se´n i del que durant anys n´ha tret rendiment polític tant personal, com per al seu partit. També n´ha tret una multa substanciosa? Sí, però que ningú cregui que uns pocs milions és molt per haver mantingut el “procés” entabanat i a remolc seu, per anys i anys i llastrat pels interessos econòmics que ell protegeix tant a Catalunya com per extensió a Espanya.
Cap problema, CiU canvia de nom, s'organitza el Referèndum que serà el definitiu, es guanya, el gobierno aplica el 155 i tornem a la casella de sortida. Tot calculat, Espanya ho veu molt clar, ara toca esperança en el futur i lluitar per recuperar una autonomia que tot just acabem de superar per obsoleta i que hem canviat per una República Independent: Miracles de la política quan cau en mans que pretenen ser màgiques. Quant als presos polítics que ningú pateixi, si Catalunya finalment es rendeix, i es comporta d´acord a la Llei, (amb majúscules), la magnanimitat del “estado español” s'espargirà sobre aquesta Catalunya pecadora i seran alliberats els ostatges.
El PdeCAT, Puigdemont, potser anava de farol i amb cartes baixes, baixíssimes, l'estat espanyol ho sabia i ells sabien que ho sàvia però calia interpretar el guió. Total … qui perd anys de treball sense retribuir és el poble … qui perd anys d'il·lusió, anys de promeses trampa, anys per carregar-se de raons, anys per preparar estructures d'estat… anys d'engany continuat, total qui perd és el poble.
Tampoc “no té cap sentit”que ara s'hagi d'anar a unes eleccions autonòmiques imposades des d'Espanya. Ja hi ha hagut un Referèndum i ha guanyat el SÍ … per tant, amb el President al capdavant i donant la cara s´ha de defensar el mandat de les urnes de forma democràtica i pacífica tot i persistint en la negociació amb Espanya i punt. Si el president no està a l'altura, algú que no sigui del PdeCAT hauria d´ocupar el seu lloc. Si ha de ser a través d´unes eleccions imposades per Madrid, que sigui. Mai, però, s´haurien d´acceptar unes eleccions amb la coacció d´ostatges polítics a la presó.
Als qui defensin les eleccions del 21-D han de saber que possiblement “no tenen sentit” i que si al final, els caps pensants del Independentisme postulen que s'ha de votar per recuperar no sé què que ens hagi pogut robar l´estat espanyol i que bla bla bla bla… els diré que ni l´aplicació del 155 ni l'estat espanyol no ens han robat absolutament res, no ens han robat res perquè res era nostre. Ni tan sols era nostra aquella desgraciada i ridícula autonomia que teniem per pròpia i ni tan sols allò ens pertanyia, aquella autonomia només era prestada i a la vista està. Tot plegat molt trist però real. En canvi el Parlament sí que ens ha donat una declaració d´independència i per això ja val la pena mullar-se.
A aquells que defensin una llista única els diré també que una llista única “no té cap sentit” ja que “no té sentit” tornar a votar una coalició que ha acomplert el seu cicle.
Als que defensin les eleccions del 21-D, els diré també que “no té cap sentit” mantenir la idea de votar una llista unitària en la que hi ha un partit, el PdeCAT, que ha mantingut a un col·laboracionista unionista ocupant càrrecs rellevants i decisius en la política catalana havent estat sempre insolentment contrari al Independentisme com és SANTI VILA. Un personatge sinistre al qual se li ha permès continuar i sobreviure a dos garbells del govern tot i escalant càrrecs decisius i sent de domini públic la seva deriva política espanyolista. Havent caigut finalment en la traïció. Per rentar aquesta imatge, algú hauria de donar explicacions sobre aquest afer que ja es considera una greu i sospitosa anomalia dins del PdeCAT.
I torno al principi…, després d'aquestes bàsiques reflexions, de veritat algun independentista dubte que “tingui tot el sentit del món” votar només a un i no a l'altre?
Com es pot deduir, no soc partidari de la llista unitària perquè continuaria donant vida a un partit que, aparentment, ja s´ha demostrat incapaç d'aconseguir allò que promet. I si m´apreten diria encara més: Crec que pel 21-D, en principi, no sóc partidari de cap llista. Sóc partidari de que els polítics compleixin els seus compromisos amb la societat, encara a risc de ser empresonats. Això els honora. Malgrat la desconfiança que sempre provoca la manca de transparència, penso que encara els queda una mica de marge de confiança a aquests polítics que “han acompanyat al poble fins aquí”
La lluita per la democràcia continua. Mentre no deixem anar els lliris i els clavells de les nostres mans i esborrem els somriures dels nostres rostres sense mai, però, deixar de banda els comportaments pacífics, tindrem sempre una Europa amb un Junkers a la contra. Amb Espanya ja hi compto, mai voldrà abandonar-nos de tant que ens estima, com a carn de canó. No érem tan guapos ni amb una raó tan rotunda com crèiem. S´ha dispersat la boira i ha esdevingut una Catalunya com carn de canó per Espanya, i per extensió per Europa. Haurem de canviar d'estratègia? La llet s'està fent agra. Mentre tant, no hem d'oblidar que la República Catalana ha estat declarada pel Parlament, que està vigent malgrat encara no es pugui fer efectiu el seu desenvolupament. Així és encara que ni Espanya ni ningú, encara, no ens reconegui com a nou estat. Temps al temps.
