El repte de la independència, de créixer i fer-se gran, està en gran part condicionat per desfer-se de les pors i conformar la pròpia decisió de ser un mateix, amb pros i contres. És un tema que com psicòleg veig a diari. Si agafem aquest concepte a l’àmbit polític, podem donar inici a una reflexió, una nació no pot tenir pors si vol créixer. Aquest article ve motivat perquè fa temps que sent xerrar de conceptes com "Madrid ens oprimeix, els espanyols per aquí, els castellans per allà"…
Per tenir controlat el món ja fa un temps llarg que alguns estats inventen enemics per acollonir a la resta del món i mantenir el control del mateix, anirem un poc lluny per recordar bases dels EEUU per tota Europa per protegir-nos dels comunistes, ocupació de països perquè són nius de terroristes, etc, etc. Cada vegada que per xerrar de la independència de Catalunya sent xerrar de que si Madrid aquí, Espanya allà, que si feim, que si no; crec que s’ha aconseguit mantenir una Catalunya que té por a mirar davall del llit per si hi ha monstres.
En realitat aquí la peça de toc és de caràcter més econòmic que no res, un país creix quan l’economia creix, ara que hi ha "societat del benestar" ningú vol que l’status quo canvii molt, si més bé, no més del necessari. Per ara a les empreses catalanes els hi ha anat bé anar a Madrid, i fer pinya per fer-se rics; i una cosa porta l’altra, els darrers governs van a mantenir la calma per no perdre la poltrona. És a dir, mentre es porc dona de si, no importa sortir a per més. Hi ha una massa social que si aposta per llevar-se de damunt un govern que no és d’aquí, però que no sap com.
Començar per ignorar Madrid seria part de la solució, hi són i hi serem una temporada més, però el món es ampla i es pot anar treballant per enfortir les petites i mitjanes empreses, anar fent lobby a Brusel·les i crear beques perquè tenir a la joventut col·locada a organismes internacionals,,, i bo, jo som només psicòleg, no em correspon més que orientar el que no va bé, i pensar en l’enemic més que en el futur és generar pors i monstres, i s’acaba amb els calçons pixats.
