La història és cíclica, per un motiu o altre, es sol repetir. Vàrem poder llegir els que hi tenen gust per d’on venim, que Juli César, heroi de les Gàlies, va voler fer de la república un sistema monàrquic des de un triomvirat com també després va voler fer Napoleó; ja quasi bé ho tenia tot lligat quan al seu voltant varen decidir que ja no era necessari i més que això era un perill, i ja se sap, punyalada final del seu fill Brutus (que vaja nom el soci) i Napoleó va perdre l’oremus quan era el cap total. A Catalunya podem observar que a esquerra republicana s’ha marca’t un sistema que els darrers anys ha estat enfocat al lideratge compartit entre dues persones. Ara ha arribat l’hora de que de dos en quedi un, i com demostra la història quan dos galls hi ha a un galliner, tots dos moren.
Afortunadament la història ens diu que després del César, va venir la glòria del Imperium amb César Augusto. Així que ara pot respirar tranquil l’independentisme català, arriba el canvi cíclic i després dels galls, comença la època daurada.
