Què és un somni? Serveixen per alguna cosa aquests somnis? O només són imaginacions difuses que ens dóna el nostre cervell quan estem dormint, com una mena de comunicació que té amb nosaltres? Segons l'Institut d'Estudis Catalans la definició de somni és la següent: sèrie de pensaments, d’imatges, d’emocions, que ocorren durant el son. Una Imaginació vana de coses impossibles o cregudes impossibles. Esperança, projecte, que sembla no tenir cap probabilitat de realitzar-se. Una il·lusió cara. Una Idea quimèrica.
Segons aquestes accepcions de la paraula somni, podem veure que el somni no és cap força que mogui al planeta ni a les persones. És allò que és impossible, unes emocions que tenim quan dormim, una esperança incapaç de realitzar-se. Però s'equivoquen. El somni és la força que mou l'univers, el món i a les persones. És allò que ens fa viure cada dia, allò que ens realitza i ens fa ser diferents. El somni és un estat en el qual tot allò que et proposes, s'acaba complint.
I si parlem de somnis, hem de parlar de somiadors. I si ens fixem, veurem que tot allò que estem utilitzant en aquest moment va ser el somni d'algú. L'electricitat que estem utilitzant és el somni d'un home que tenia por a la obscuritat (Thomas Alva Edison); l'ala delta és un somni del major somiador de la història, Da Vinci, que volia volar; fins i tot el descobriment d'Amèrica va ser una idea de Colom, que tenia el somni i la certesa que la terra era rodona. Méliès crec que podria ser el màxim exponent dels somiadors en un àmbit específic, el mag del setè art. Però aquests són només alguns somiadors. N'hi ha hagut invents o descobriments que han fet d'altres somiadors, com ara el ferrocarril, la ràdio, la televisió, tots els invents, l'art, els gratacels, etc. Tot ha sigut un somni!
D'altra banda, és cert que tots els somnis han passat per diferents fases de la història degut a aquelles persones que són la lacra dels somiadors, aquells que no volen canviar res, que diuen que tot està bé com està i que en diuen dels somiadors els bojos de la societat. Sempre hem tingut aquests personatges apàtics, conservadors, temorosos dels canvis. Persones que no només fan mal als somiadors, sinó a la societat mateixa, que és veu empesa per aquests pensaments negatius envers els somiadors, i es creuen les paraules dels apàtics només per la por que els hi desperta en la seva ànima aquesta lacra antisomiadora de persones. Gaudí va patir moltes vegades per aquests conservadors -i ara les seves obres són les millors obres arquitectòniques del modernisme, i de la història. Els germans Wright, els germans Lumière també els van patir. Però personalment, crec que el pitjor parat per aquests pensaments antisomiadors va ser Van Gogh, un home que va viure pobre i que ara és el màxim exponent de l'art pictòric al món. Vostès han d'elegir si el seu tarannà és l'apàtic o el somiador.
Només vull dir-vos que els somiadors han aconseguit inventar, crear, i materialitzar tot allò que en mans d'un conservador no hauria existit. Potser sí que els deien bojos, i què? Els bojos han demostrat al llarg de la història que només eren unes persones que pensaven diferent del ramat, i potser sí que alguns eren bojos, però no tenien cap malaltia sinó tot el contrari, el poder dels seus somnis els feia ser superiors i rebutjats per aquells que tenien por als canvis. Però ells van continuar, van superar insults, risses i baralles, van defensar els seus somnis per sobre de tot, perquè el món mai s'ha enrecordat dels apàtics sinó dels somiadors. I és que somiar no és de bojos ni de covards, somiar és d'intel·ligents. Les millors persones sempre han sigut les boges, però no s'han adonat que, com ja he dit abans, els noms dels bojos ara són la inspiració dels nens i nenes de tot el món, i alhora els més recordats. Tothom pot saber qui són els noms que he citat en aquest article, mentre que dels apàtics no existeix cap que sigui recordat. El somni ens farà diferents, però també ens igualarà i ens enlairarà per sobre d'aquells que no han somiat mai i que no volen somiar, aquells que són només una lacra pels somiadors.
Mentre vostès elegiu, jo ja he fet la meva tria. Sóc un somiador, i si somiar em fa boig doncs digueu-me boig, però jo aconseguiré allò que he somiat. Tinc un propòsit a la vida i el vull complir per tal de veure gratificant les espurnes del meu èxit. Només us puc dir que somieu i podreu ser lliures de la gent i del món, fins i tot lliures de la gàbia de carn i ossos que ens empeny a tenir els peus a la terra i que no ens deixa enlairar-nos.
Somieu i sereu els més feliços del món!
