Tal dia com avui, fa 21 anys (11 d'abril del 1993) un jove de 18 anys natural de Burjassot és mort a causa d'una ganivetada al barri valencià de Montanejos a l'Alt Millars. El jove es deia Guillem Agulló, militant del grup de l'esquerra independentista Maulets de Burjassot. El dol de la família Agulló en aquell dia va ser immens, símptoma de la impotència de veure com a un fill el poden extirpar la vida només per motius polítics, per no compartir i no respectar la ideologia dels altres. El feixisme va mostrar la seva cara un cop més i es va cobrar una nova víctima.
L'assassí, un jove feixista que ara milita al partit Alianza Nacional -sí, el d'aquells brètols que van entrar a la Llibreria Blanquerna l'11S de 2013, i van colpejar alguns dels representants polítics catalans que hi havia allà- va ser condemnat a 14 anys de presó, dels quals només va complir 4. Els altres membres del grup que van acorralar a Agulló i van participar en l'assassinat van ser absolts. Perquè veieu que la justícia de vegades és una al·legoria dels 'tres micos savis', aquells en que un es tapa la boca, un altre l'oïda i un altre els ulls. Sembla que de vegades, quan el mal ja està fet, la justícia no veu el mal o veu menys mal del que s'ha comés.
Ara, quan Guillem Agulló podria haver complert els 40 anys de vida i podria haver continuat lluitant contra el feixisme, només ens queda el seu record. El seu record i el dol que s'ha compartit des del fatídic dia per tots aquells que lluitem contra el feixisme i que pensem que la denominació Països Catalans ens uneix a valencians, balears i catalans. Tenim una llengua comuna que és aquesta llengua en la que estic escrivint. Aquesta llengua en la que podem parlar o en la que podem xerrar, però tots ens entenem. I n'hi ha que no l'entenen i la volen exterminar -com va fer referència en el seu dia un mestre, Ovidi Montllor-. I és que aquells que no ens deixen parlar en aquesta llengua, amb el seu discurs de l'odi, han creat a gent com l'assassí d'en Guillem. I, alhora, són aquells que no van condemnar l'assassinat d'en Guillem en el seu moment.
Tot plegat, és trist que la gent no es mobilitzi i demani als seus dirigents polítics acabar amb associacions que promocionen la violència entre aquells que no pensen igual que ells. És trist també que l'estat espanyol estigui dirigit per aquells que es van negar a condemnar l'assassinat de Guillem Agulló. I també és trist que per conscienciar a la gent del perill del feixisme hagi de morir algú. Ara bé, és molt, molt més trist quan aquest algú que perd la vida a causa del feixisme és un jove que tenia un munt d'anys per viure.
Sempre en el nostre cor, Guillem Agulló 'Ni Oblit Ni Perdó'.
