Avui dia la televisió escombraria s'ha apoderat també d'un element que potser per alguns era un bon element periodístic, l'esport. Doncs bé, aquesta afirmació podria ser certa sempre i quan tinguis interessos econòmics, siguis publicista o un dels milers de futbolistes que hi ha al món i que cobra molta pasta només per donar cops amb el peu a una pilota -l'absurd portat a l'extrem. Però si hi ha alguna cosa més absurda que els futbolistes són els periodistes que viuen del futbol -o de qualsevol esport en general-, els anomenats periodistes esportius. La 'bazofia' feta professió.
El cas és que m'ha tocat viure en la meva curta durada en aquesta professió a la qual em dedico a algunes redaccions d'esports i conec de primera mà els tripijocs i les juguesques que es fan per retroalimentar-se de la seva pròpia merda. És el cas del Chirincirco (ara en Mega), per exemple, un programa de tertúlia futbolística que sempre busca la polèmica fins i tot en les coses més absurdes que passen dins i fora del terreny de joc. Jo entenc que hagin de guanyar-se la vida aquesta 'fantocheria' que viu l'esport en sentiment però no en ànima, però ens estem passant massa i tot. I ens passem perquè no és normal que es dediquin 30 minuts a la informació general del dia i uns altres 30 minuts a la informació esportiva; no és normal que es dediquin hores i hores i més hores a comentar si aquest li ha clavat una puntada de peu a un altre i valorar de quant seria la sanció d'aquest personatge quan ni tan sols saben els propis informants de què estan parlant; i no és normal que sigui notícia esportiva com el fill de Piqué -o algun altre personatge famós en persecució de pilotes- ha donat el seu primer cop de peu a una rodona inflable. És absurd! Què no ho veuen?
Sé perfectament que hi ha periodistes dins de l'esport que són molt bons, i he conegut alguns. Però per mi, en general, el periodisme esportiu sempre m'ha semblat, em sembla i em semblarà la manera més barroera de denominar periodistes a unes persones que informen sobre entreteniment i que viuen del circ mediàtic de la publicitat per se d'uns individus que no tenen res més al cervell que la violència física contra una forma rodona. Pobre pilota!! Que els hi donin a tots una i ja està, no cal maltractar-la!! Salvem a les pilotes cony!
Mal que em pesi aquesta propaganda als mitjans seguirà donant-se i vull posar de manifest a tota aquella gent que vol viure del malnombrat periodisme esportiu que pensi abans si no són objectes al servei de les grans marques que fabriquen peces de roba amb mà d'obra esclava i d'infants. Trenquem una llança per eliminar la mediatització de l'esport en els mitjans i donem-li la representació que ha de tenir en un mitjà, la de 'picar' els resultats i prou. L'anàlisi d'un partit de futbol o d'una altra qüestió és, sincerament, una derrota de la professió.
L'esport mata el periodisme!
