Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Després de 40 anys, seguim igual

|

- Publicitat -

Doncs sí, tot segueix igual respecte la mort de Salvador Puig Antich i de molts altres. A ningú encara se l'ha jutjat per un dels crims més cruels fets a una persona, i m'atreveixo a dir que molts partits polítics espanyols (tot i que també d'alguns catalans) no volen que es jutgi mai a cap persona per aquest assassinat. Si en realitat hi hagués voluntat de jutjar-ho, després de les denúncies contra el franquisme i crims contra lesa humanitat presentades a Argentina i admeses per la jutgessa, podrien adherir-se a elles com a denunciants. Però, lluny d'això, volen treure la llei de Justícia Internacional a Espanya, cosa que evitaria que altres jutges d'altres països poguessin emetre sancions i veredictes a crims que han ocorregut en -com diu Camacho- la nació més antiga del món. I jo afegiria, i això sí que és cert, la més criminal.

I és aquest assassinat -ho repeteixo perquè quedi clar que considero que va ser un assassinat- d'un jove anomenat Salvador en una màquina de tortura que podria ser la més lesiva i agònica de l'època, un jove que el seu únic error va ser avançar-se uns anys a la caiguda del franquisme, una dictadura en decadència que va deixar més de 500.000 morts -agafant la dada més baixa- i que encara, i repeteixo en majúscules: ENCARA, després de 40 anys ningú l'ha jutjat, ha sigut el crim més dramàtic del franquisme en qüestió de pena de mort. Però això no és el més trist, no. El més trist és que allò que ha succeït a tots els països europeus on hi ha hagut dictadures, que és investigar, detenir i jutjar als còmplices d'aquestes; sembla que a Espanya, com diria l'expresident Pujol: “això no toca”. I no toca perquè l'oligarquia política que existeix a Espanya, des de les formacions més antigues com el PSOE i el PP, fins a les més noves com UPyD, no vol tocar-ho. Fins i tot ni ho han condemnat públicament. Ells només diuen: “ETA ha mort a més de 80 persones” i això ho criminalitzen -i considero que és dolent matar a una persona, sigui de la ideologia que sigui-. Però en canvi amb allò que va passar al franquisme, les més de 500.000 víctimes que es troben enterrades a fosses, aquestes són menys víctimes per l'oligarquia política que les víctimes d'ETA. I ni que dir que la vida de Puig Antich, un criminal anarquista a ulls del franquisme, és una vida que no importa. Ni tan sols importa la del President de Catalunya Lluís Companys mort pels franquistes, i encara no ha demanat ni perdó el Parlament Espanyol. És la cultura de: “el passat ja ha passat, ara pensem en el futur i oblidem-nos d'allò”. I se n'obliden que fent això estan col·laborant amb aquella dictadura de temps enrere.

Publicitat

Tot i aquests primers paràgrafs, el que em neguiteja més de tot el que he dit és la impunitat de dos crims que ja he esmentat: el de Puig Antich i el de Companys. Sobre el de Companys és fàcil veure que va ser un home que no va acceptar el cop d'estat, que va lluitar contra les forces nacionals i que és l'únic president de govern del món escollit democràticament que ha mort executat, a mans de tropes franquistes. I el segon crim, el crim del qual porto donant pinzellades en tot l'article, ja que avui fa 40 anys de la seva agònica mort, el jove Salvador Puig Antich. Jo, per edat, no l'he conegut personalment. Però sí que he parlat amb gent que l'ha conegut i m'ha dit que el Salvador era un somiador, que volia acabar amb la dictadura i emancipar la classe obrera, una classe que vivia de les engrunes que els rics aliats del franquisme els hi donaven. Un home que va ser executat pel règim franquista com a exemple -després de la mort de Carrero Blanco en mans d'ETA- del que passava si t'oposaves al govern. I va ser per aquesta mort del segon de Franco que l'escenificació de la pena de mort va ser tan cruel. El franquisme necessitava un cap de turc per donar un cop sobre la taula als opositors, i va ser Puig Antich.

Per acabar, només vull dir que avui honorem la teva memòria reivindicativa i lluitadora, tenint en compte que encara la gent que et va portar al “Garrote Vil” no ha estat jutjada. I no crec que les famílies amb víctimes de la dictadura vulguin que els actors d'aquests crims com el teu paguin, sinó que per fi se'ls hi doni la raó a les víctimes d'aquella època passada que tots, menys els que hem patit molt per culpa d'ella, han oblidat. Avui el més interessant és veure com després de 40 anys algun jutge té els pebrots d'obrir causes contra aquella dictadura espanyola i contra els governs espanyols que no han fet res per condemnar-ho. Sempre en lluita, no t'oblidem.

“És projectant-nos en el futur, sentint el pes del present, on radica la nostra raó d'ésser”
Salvador Puig Antich, carta a la seva germana Marçona escrita el desembre del 73 des de la presó Model de Barcelona.


@ramonaguilarg

 
Publicitat

Opinió

Minut a Minut