Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

El poder del poble

|

- Publicitat -

Quan anava a l'escola cada època històrica tenia la seva piràmide de poder -o social- corresponent. En aquesta, els poders superiors que són el rei, els nobles, el clergat i els burgesos sempre estaven per sobre de les persones del poble. Però, amb els anys, aquesta piràmide ha anat derivant en la que es coneix actualment on el rei, els bancs i les multinacionals estableixen el seu control sobre els governants que són escollits pel poble. Aquesta és la democràcia explicada grosso modo que hem tingut a Espanya des que un petit dictador va morir -mal els pesi a alguns que no la voldrien així. El problema rau en què aquesta anomenada democràcia ha estat perjudicial per la voluntat del poble i en aquestes eleccions de diumenge veu com això pot canviar.

El fet és que des de fa cinc anys els catalans hem vist com les indissolubles posicions d'aquesta piràmide han canviat. Ho han fet gràcies a dos factors clau: el poble ha sortit al carrer a reclamar la seva posició com a actor més important dels estrats i perquè els governants d'aquest petit país els han escoltat. Això ha fet que any rere any el poble hagi anat pujant esglaons fins a arribar on som ara, fins a arribar a la cúspide de poder. Hem eliminat els governants que ara són súbdits de la nostra voluntat, hem eliminat les multinacionals perquè hem entès que vendrien a sa mare per tal d'aconseguir calers, hem eliminat els bancs perquè només són una empresa que gestiona els nostres estalvis de manera immoral, hem eliminat el clero, els nobles i el rei perquè són la representació de l'absolutisme que tots els moviments obrers van enderrocar, els opressors màxims de totes les persones, els que viuen a costa de la nostra suor al front, del nostre treball, de la nostra vida! I ho hem fet sense més armes que els sentiments, la voluntat i el nostre cor, com es fa democràticament per aconseguir que la veu del poble sigui la veu de déu.

Publicitat

Hi ha un problema que ens ha passat desapercebut: els poders fàctics sempre volen recuperar el seu lloc a la piràmide i pateixen quan el poble els descol·loca. Aquesta és la realitat que s'amaga darrere de totes les amenaces que dicten els acòlits de l'unionisme. Ells volen mantenir l'Statu Quo, per descomptat que sí! I així ho han demostrat en cada declaració que han fet en contra de la independència. Els governants han assegurat que la voluntat del poble és pròpia de règims totalitaris (governants al servei dels estrats a Espanya), les multinacionals han dit que marxarien de Catalunya (Coca-Cola, Almirall, Pronovias), els bancs amenaçaven amb un “corralito” (Banc d'Espanya i Gran Banca Espanyola), els clergues han dit que s'ha de pregar per la unitat d'Espanya i el rei ha anat als EUA a demanar almoina per assegurar una declaració en favor de la pertinença de Catalunya a Espanya. És ben normal que vulguin mantenir tot com està perquè ells guanyen quan el poble està al soterrani de la piràmide, quan les persones només s'ocupen de canviar el canal del televisor en comptes de canviar la realitat política d'un país. El panem et circenses que tant li agradava a l'emperador August i que va retratar Juvenal a la seva Sàtira del S. I d.C. per dir que al poble se li ha de donar pa i circ per tal que no es preocupin de la política ni es revoltin, per tenir-los contents i trencar així qualsevol opció de revolta -passa que aquesta filosofia només dura uns quants anys.

El 27 de setembre tenim una oportunitat majúscula d'aconseguir que aquesta voluntat de construir un nou país guanyi a les urnes. Això és la democràcia! Per aconseguir votar hem hagut de revoltar-nos en massa durant quatre anys seguits! No oblideu mai que la revolta comença en el cor de cada persona, en l'ànima de cada ésser humà. La revolta comença quan el poble trenca els límits establerts pel seu propi imaginari i veu el món que s'ha perdut mentre era un esclau de les corporacions estamentals. Els catalans independentistes sempre hem viscut una revolta permanent d'ençà que en aquesta terra es parla, s'escriu i es pensa en català i ara ens toca a nosaltres fer que la Revolta dels Somriures acabi confirmant que Catalunya és un país independent. Com va dir Macià: “Catalans, feu-vos dignes de Catalunya”.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut