D'ençà que es va conèixer el resultat de les eleccions del 27-S hi ha una mentida que es repeteix en l'imaginari dels catalans que són contraris a la independència: “No es pot construir un país amb la meitat de la població en contra”. Té lògica, però és fals que no es pugui construir un país amb la meitat de la població en contra i així ho demostren les independències democràtiques que han hagut al món. Sense anar més lluny, Montenegro és un país amb només el 55% de vots a favor i de ben segur que aquesta frase va ser l’últim recurs dels montenegrins que estaven a favor de mantenir-se amb Sèrbia.
Tanmateix, no vull fer un recull històric sobre els països que s’han independitzat democràticament analitzant els resultats perquè seria un ‘tostón’ massa difícil de digerir pel lector. El que m’agradaria és deixar clar que la fal·làcia respon a una condició humana bàsica, la por a perdre. Si és evident que la meva postura ha perdut però no per una majoria clara, el que faré serà interpel·lar als guanyadors que no poden fer les seves promeses, perquè hi ha la meitat en contra.
Però el discurs pot anar variant si s’incrementa la polarització cap al bàndol sobiranista. Si, per una casualitat, l'independentisme hagués tret un resultat de vots entre el 55-60% el discurs seria diferent, però igual de mentider: “No es pot construir un país amb una majoria tan ajustada”. Si el resultat hagués sigut de 65-85% es diria que “és evident que heu guanyat, però amb aquests resultats no es pot trencar un país per construir un altre, ja que hi hauria una minoria que seria arraconada”, casualment el mateix discurs de base que hi ha contra la immersió lingüística. Però si ja ens omplim de la rauxa que sempre ha caracteritzat els independentistes històrics, si ens contagiem de l’esperit de Francesc Macià quan va declarar la República Catalana, si sentim que el nostre cos ens demana fer un acte heroic en favor de l’alliberament nacional del poble català i s’aconsegueix un 99,9% dels vots, encara Duran i Lleida remugarà contra l’amplia majoria dient que el que es vol construir “respon a l’aplicació d’un règim totalitari amb pensament únic!!!”.
Què intento demostrar amb això? Doncs evidenciar que la utilització d'aquesta fal·làcia és l'últim recurs que li queda als unionistes. Bé, aquest i el TC, però segurament dilluns 9 de novembre el Constitucional a Catalunya ja serà història de l'antic règim del 78.
