El Hans i el Fritz són espies alemanys durant la Segona Guerra Mundial, intenten entrar als Estats Units fent-se passar per turistes nord-americans que tornen de les seves vacances. En Fritz aconsegueix infiltrar-se en el país aliat sense problemes, però el Hans és arrestat immediatament.

Sabríeu dir quina errada ha comés el Hans per no poder dur a terme la seva missió?

Un parell de pistes:

1.- Es tracta d'una distracció convencional.
2.- El Fritz, tot i que també l'ha comés, no es veu afectat.

Feu ús dels comentaris per exposar les vostres teories, donar respostes (encertades… o no) o fer les preguntes que creieu convenients. Quant més pregunteu i participeu, més fàcil serà per a altres lectors i lectores del blog encertar la resposta correcta! També em podeu trobar a Twitter, si em voleu contactar per aquesta via sóc @miqueljornet.

Gràcies per endavant per la vostra participació!

A continuació, i serà la tònica de tots els articles d'aquest blog, us faig una recomanació que enllaça directament amb el tema inicial. Tots els jocs (o altres productes d'oci i cultura) que recomano aquí els he pogut provar i valorar repetidament. Si teniu dificultats per trobar-los (alguns són novetats i estan editats en català o castellà, però d'altres no), no dubteu en contactar amb mi i us ajudaré en la mesura que em sigui possible.

Per seguir pensant i jugant (als espies)

● TÍTOL: El espía (que se perdió)  ● AUTOR: Alexandr Ushan  ● ART GRÀFIC: Uildrim i Sergey Dulin  ● EDITORIAL: Zacatrus!  ● MECÀNIQUES: rols ocults i deducció

 ● OPINIÓ: Estem davant d'un d'aquells jocs que es fonamenten en una idea molt senzilla i molt potent (de tant senzilla que és i lo bé que funciona dius “per què no se m'ha passat pel cap a mi!”) a l'estil Dixit, Dobble o Fantasma Blitz. La idea en qüestió és l'asimetria d'informació. Repartint unes cartes, uns jugadors juguen sabent on estan però desconeixen qui de tots ells és l'espia, i l'altre juga sabent que és l'espia però no té no idea d'on està… d'aquí el títol del joc, que resulta força descriptiu.

Les primeres partides es recomanen fer posant el cronòmetre entre uns 12-15 minuts, però quan el grup ja rutlla i s'han fet vàries partides cal reajustar el temps a uns 8 minuts per no donar peixet al grup que juga contra l'espia. La gràcia de tot plegat és que l'espia ha d'anar recopilant informació de les respostes que els jugadors donen a preguntes com “com has arribat aquí?” o “quines coses veus des d'on estàs?”, mentre que quan li pregunten a ell ha d'inventar-se una resposta suficientment ambigua com per no generar sospites. El grup, alhora, ha d'anar esvaint possibilitats descartant aquells jugadors que donen respostes clares, però no massa concretes per no posar en safata la localització a l'espia, sobre el lloc on estan… com podeu intuir es tracta d'un joc molt orgànic, que en alguns grups (de 3 a 8 jugadors) funcionarà millor que en d'altres, però que cal provar sí o sí.

M'agrada molt l'art del joc, concretament el de l'edició en castellà, que li atorga un valor afegit amb tocs d'humor tipus esquetx en cada ubicació on l'espia s'ha perdut. També està molt bé que per ajudar els jugadors a ficar-se més en el paper requerit pel seu context, cada carta inclou un possible rol a desenvolupar… per exemple, si estàs al submarí, segons la carta que et toqui, pots ser el comandant, l'operador del sonar o el cuiner i en funció d'això filaràs més prim en les teves respostes. A més és un joc molt fàcil d'explicar i de jugar.

No m'agrada que durant les primeres partides el jugador que fa d'espia no té molta més referència que la seva memòria o el llibret de regles per recordar les 30 ubicacions possibles del joc (i si mires molt el llibre durant la partida… has begut oli!). Això fa una mica difícil jugar en aquest paper en partides primerenques (aquest problema es podria solucionar si tots els jugadors disposessin d'una segona carta d'ajuda amb el nom de les 30 ubicacions en joc… només suposava afegir 8 cartes més). També dubto de la rejugabilitat a llarg termini del joc, sobretot si es juga molt sovint i amb el mateix grup… es pot arribar a cremar. Tot i així és un joc que segurament s'expandirà amb paquets de cartes amb noves ubicacions.

 ● EN POQUES PARAULES: Un Veig, veig… Què veus? 2.0 molt interessant i fresc. Jugueu-lo!