Segurament si hi ha una obra que marca un abans i un després en la geografia catalana aquesta és “La Cerdanya” de Pau Vila. Aquesta obra de 1926 creua la línia que separa la simple descripció del territori per abordar la seva comprensió, especialment en la seva dimensió social, econòmica i política. Això representa entendre el territori com el resultat de les dinàmiques econòmiques, socials i polítiques que hi convergeixen, de manera que hi han molts territoris resultants possibles que poden variar en funció d’aquestes dinàmiques. Com una petita mostra podríem citar un fragment d’aquesta obra on Vila apunta quins són alguns dels aspectes al claus per a la comprensió d'aquest territori:
“La Cerdanya és ja un país de turisme. Fora d'aquesta, cap altra indústria no pot desenrotllar-s'hi: pel cantó de França per manca de braços; de la part d'Espanya, a causa d'ésser-l'hi interdit per disposicions legals”
Aquesta sentencia ens recorda, per exemple a la d’altres geògrafs que també van creuar abans aquesta línia interpretativa del territori com Piotr Kropotkin que al 1898 al seu llibre “Fields, Factories and Workshops” descrivia així la incipient Revolució industrial a l’Estat espanyol amb un advertiment profètic dels temps actuals:
“També he d'esmentar a Espanya, les indústries tèxtil, minera i metal·lúrgica creixen ràpidament, però m'apresso a ocupar-me de pobles que, fins fa pocs anys, eren considerats com eterns i obligats consumidors de les nacions manufactureres de l'Europa occidental”
Retornant a la Cerdanya de Pau Vila, podríem dir que, per exemple, hi ha un punt d'inflexió clar amb la construcció del Túnel de Cadí (i no el de Toses), una decisió política amb evidents conseqüències per a les dinàmiques socioeconòmiques de la comarca que han tingut la seva expressió física en la modificació del seu paisatge.Com va assenyalar Henry Lefebvre (1976), totes les societats produeixen el seu espai que és essencialment polític:
“L'espai no és un objecte científic separat de la ideologia o de la política, sempre ha estat polític i estratègic. Si l'espai té aparença de neutralitat i indiferència davant dels seus continguts, i per això sembla ser purament formal i el epítom d'abstracció racional, és precisament perquè ja ha estat ocupat i utilitzat, i ja ha estat el focus de processos passats les empremtes no són sempre evidents en el paisatge. L'espai ha estat format i modelat per elements històrics i naturals, però això ha estat un procés polític. L'espai és polític i ideològic. És un producte literàriament ple d'ideologies”
Si a aquesta producció social de l’espai li afegim el component temporal predominant a l’actualitat, en el que David Harvey anomenà “l’aniquilació de l’espai pel temps”, veurem com l’acceleració dels cicles de producció, de circulació de mercaderies i capitals generen una acceleració de les dinàmiques territorials.
Arribats a aquest punt, cal preguntar-se: Si la transformació del territori s’accelera, no cal accelerar també el relat per tal d’afavorir la comprensió d’aquestes dinàmiques?
Això precisament és el que molt modestament i no amb tota l’amplitud que es voldria, ha intentat fer primer l'Anuari territorial de Catalunya i després l'Observatori de projectes i debats territorials de Catalunya durant 10 anys (2003-2013), en un període en que hem assistit a l’acceleració de les dinàmiques territorials, a totes les parts del nostre territori. En el marc d'aquest projecte s'han descrit més de 1000 projectes i debats territorials al nostre país amb premissa clara, si bé l’espai és polític (ideològic), la descripció dels seus fenòmens per a la seva comprensió no ho pot ser, cal precisament reflectir clarament el què, el qui, el com, el quan i el on, de cada projecte i transformació del territori manera que s’ interpel·li posteriorment a la seva comprensió.Una comprensió que sí pot tenir diversos components ideològics depenent de la posicionalitat posterior de cada intèrpret.
Si féssim una descripció de les dinàmiques de la Cerdanya a partir tasca feta per l’Anuari i l’Observatori, a primer cop d'ulll, podríem parlar dels processos de replantejament dels creixements de les segones residències a la baixa Cerdanya no exempts de debats locals, dels incipients efectes de l’Eurodistricte transfronterer que ha d’unir les dues bessones ceretanes o del règim especial de la Cerdanya llargament reivindicat per a eliminar aquestes “disposicions legals” que ja apuntava Vila l’any 1926 . Com a mostra del moment en que es troba la comarca cal citar els debats de l’any 2004 al voltant del 20è aniversari de la inauguració del túnel del Cadí:
“ L' obertura del túnel, al llarg dels anys, es va traduir en unes transformacions territorials que van afectar molt directament la comarca de la Cerdanya: un creixement de l'activitat turística i de la construcció, l'increment de l'ocupació de sòl per a usos residencials de baixa densitat, fortes transformacions del paisatge, la proliferació de segones residències i una ocupació d'aquests habitatges principalment en període de vacances i caps de setmana transformant així el model turístics de la regió. D'aquesta manera la comarca de la Cerdanya, on residien més de 16.000 persones el 2004, quadruplicava la població durant alguns caps de setmana o en període de vacances. “ Anuari territorial de Catalunya 2004
En definitiva, explicar el que passa al territori destriant aquells elements que des del present estan projectant opcions de futur és una tasca feixuga i que té clarobscurs però que ens pot permetre elaborar un relat per a la comprensió del territori. En el cas de Territori els més de 100.000 usuaris únics anuals que consulten el fons documental o la desenes d'articles acadèmics, tesis doctorals o documents de planificació territorial que s’hi refereixen fan bona la dita que el coneixement genera coneixement i aquest en última instancia és el principal recurs econòmic de futur per a progressar com a país, si finalment no acabem trobant petroli, és clar.
No obstant, tot sembla apuntar que aquest projecte després de 10 anys, dels quals els tres últims han estat realitzats amb més voluntarisme que pressupost, penja d'un fil mancat, a hores d'ara, del recolzament institucional necessari. És comprensible entendre que hi han d’altres prioritats enmig de l’emergència social de la crisi, però potser no ho és tant, que de vegades s’argumenti des d'alguna institució després de 10 anys que en la descripció del projectes s’expliciten massa els debats (o conflictes, segons es miri) i massa poc la descripció de la tasca dels governs . Per a descriure i vanagloriar la tasca dels governs ja existeixen altres instruments, i en aquest cas el que es vol és tenir el relat complet amb tots els actors, per tal de poder comprendre-ho i millorar els instruments de governança futurs del territori.
Personalment, no sé quines han de ser les estructures d’Estat que s’estan proposant darrerament però dubto que siguin reeixides si no estan suportades, no en aquesta petita anècdota de 10 anys, sinó en la tota la intensa tasca feta des de molts àmbits per a analitzar i entendre el nostre país com la que ha dut a terme durant més de 100 anys l’Institut d’Estudis Catalans que empara el nostre projecte.Un poble que no reflexiona, s’analitza i es corregeix a si mateix quan cal, difícilment podrà encetar un camí de progrés i millora contínua que el porti a nous horitzons.
Tant de bo, els que posteriorment van decidir ratllar el sòl de la Cerdanya s’haguessin llegit el llibre homòmin de Pau Vila , potser ara estaríem parlant d’altres dinàmiques territorials, d'un paisatge amb més masades històriques i menys cases adossades. Potser hi hauria una altra Cerdanya possible més semblant a la que va evocar Verdaguer a Canigó: “És del Cadí la serralada enorme ciclòpic; mur en forma de muntanya; que serva el terraplè de la Cerdanya; per on lo Segre va enfondint son llit. Resclosa fóra un temps d’estany; amplíssima on en llur fogosa jovenesa; aqueixos cims miraven la bellesa; de son alt front avui esblanqueït.”
