S'utilitza l'enfrontament amb Catalunya per estimular el nacionalisme espanyol i per justificar i dilapidar la descentralització.
Es magnifiquen inexistents problemes linguistics i d'ensenyament a l'escola de la població castellano-parlant de Catalunya, no només per confrontar-la amb la resta, si no per crear la divisió social dintre de la pròpia Catalunya utilitzant la predisposició d'uns comptats amb els dits de les mans per impossar-se a tota la resta baix el paraigues d'una supossada “llibertat” que perjudica el normal desenvolupament .
S'ignora que l'actual conflicte entre Catalunya i España arrenca per la descarada vulneració dels drets econòmics, lingüístics i culturals de la societat catalana, que s'ha sensibilitzat fins els punt de sortir al carrer a expressar-ho, cívicament, però amb tota la decissió. El fet que va vessar el got s'ha de datar amb l'any 2010, quan les forces polítiques majoritàries espanyoles van atacar amb totes les eines a l'abast i el Tribunal Constitucional va sentenciar en contra d'un nou Estatut que, ni originàriament, ni molt menys el que va quedar, eren motiu per tirar cohets pels catalans.
A partir d'aquest moment, la ciutadanía que viu a Catalunya es va veure capaç de sortir de casa una altra vegada i trobar-se massivament al carrer amb un mateix clam.
En front d'això, per la dreta estatal, l'únic objectiu és negar les evidències, enganyar a la gent fent pasar com un projecte separatista i d'enfrontament d'una persona el que és un moviment general i transversal de la qui viu i treballa a Catalunya, al que, aquesta persona, s'hi ha tingut que apuntar i liderar si volia representar la veu del poble.
Però, és que per l'esquerra estatal, l'única diferència rau i es limita a defensar una proposta de una teòrica reforma federal, que a hores d'ara apareix com totalment fictícia donades les connotacions de l'altre part del poder polític. Això, desprès d'haver posat “firmes” a un PSC, que s'ha deixat al rebedor la mica d'autonomia de que dispossava, eliminant així una opció forta dintre del procés obert a la societat catalana.
La realitat que es pot veure, a mínim que un s'hi fixi, és aquesta, i sempre hi haurà qui no li interessi acceptar-ho, o qui es mou per altres principis que li fan enfocar aquest problema des d'altres discursos… o qui la seva missió a la vida sembla que sigui defensar l'indefensable.
Xavier Guarque i Morelló
