Abans de deixar-me portar per la voràgine engrescada -que és molt diferent que engrescadora- que els discursos del Govern Estatal propaga quan hi ha alguna dada que, per algun cantó, pugui representar una millora del depauperat panorama econòmic, m'agrada llegir tot el que cau a les meves mans sobre el tema, més que res per contrastar la versió “oficial”, per altra banda, tan poc creïble per mica que ens fixem en el comportament habitual d'aquestes persones.
Això es fa més necessari quan esbomben a tort i a dret, ells i els mitjans que els hi fan d'altaveu, que la recuperació econòmica és ja un fet. Deuen voler dir que qui mai ha notat de veritat la crisi ara encara va millor… Si és així, correcte, però si ho diuen per la gran majoria de persones i famílies que han de mirar d'arribar a fi de mes no s'entén com es pot tenir la poca vergonya de posar-ho tot en el mateix sac.
Les dades de la EPA al segon trimestre d'aquest any diuen que hi ha 310.400 aturats menys… Altra cosa és el tipus de contracte que han aconseguit. Però, també diu que no ha augmentat el nombre d'hores treballades, el que vol dir que el mateix treball es reparteix entre més treballadors. Vol dir menys per a tots, i en pitjors condicions.
Val la pena parar-s'hi quan diu que 837.000 persones han treballat una hora a la setmana i 1.275.000 ho han fet nou hores setmanals.
Si la taxa d'atur segueix sobre el 25% encara és més dramàtica la d'atur juvenil, que ja supera el 50% i desmotiva els nostres joves que, en el millor dels casos, s'agafen a qualsevol treball, encara que no tingui res a veure amb la seva preparació i capacitació.
La precarietat laboral és indiscutible, i en cas dels joves, els fa totalment impossible aspirar a un projecte de vida totalment independent per construir el seu futur.
Darrera dels titulars que s'utilitzen per “treure pit” i ha, entre d'altres, aquestes dades… i més de 5 milions d'aturats, i, el que és més greu, cada dia més persones que, tot i no estar a la llista de l'atur, no poden arribar a fi de mes.
