El panorama per la oposició, estava controlat amb un PSOE bastant domat -principalment desprès del front comú en tot el que respecta a Catalunya- però l'esquerra se l'hi ha complicat amb l'aparició de PODEMOS que ja ha demostrat que esgarrapa, i pot esgarrapar més.
Amb les municipals a pocs mesos cal prendre mesures per no perdre bous i esquelles i el més adequat en aquest moment és, aprofitant la seva majoria absoluta -que sembla que és per això- presentar una reforma electoral per la que, ara, serà proclamada alcalde la persona més votada.
Podem tenir exemples ben a prop de persones votades massivament independentment del partit que representava i únicament pel seu tarannà, molt de poble per ser clars, però, eren altres temps i sense la motxilla d'un partit que, amb el poder, fa i desfà al seu gust i conveniència… I sense aquest poder només s'ha dedicat a obstaculitzar la feina de l'altre amb l'argument que només ell ho pot fer, i millor.
En la política, que a hores d'ara ja tothom pot tenir ben clara, no es vota una persona -que pot resultar fins i tot encantadora i ideal- es vota un partit, perquè a la llarga seran les seves directrius jeràrquiques les que governaran, i sovint inclús per damunt dels interessos dels ciutadans de la pròpia ciutat.
Les majories absolutes, amb la «mili» que portem, ja podem tenir ben clar que no son bones. Ni unes ni altres… Cap. Per tant, i fins que no es descobreixin altres fórmules millors, a la ciutadania li convé més governs de coalició, tot i que s'ha de tenir present que de disbarats també se'n faran, però menys i, encara que sigui per allò tan tronat que es porta tan de portar la contraria entre partits, ja costa més.
Aquesta reforma proposada, i que només amb els seus vots passarà a ser llei, és una més de les que estan trinxant tot el que de bo havia deixat la dita transició des del 1978… I, com ja he acabat moltes vegades, encara els hi queda més d'un any.
