Diuen que, amb el temps que portem de retallades, s'han destruït més de 53.000 llocs de treball a la sanitat pública… Ara tocarà dir que el que sobren són centres hospitalaris.
I així anant aprimant la xarxa de serveis públics, que és un luxe que l'Estat es pot permetre perquè te altres “prioritats” que atendre com, per exemple, el rescat a la part de la banca espanyola que abans eren les Caixes d'Estalvi i que se'ls hi va exigir passar-se a “Banc” si volien perviure… una mica més.
L'objectiu no era altre que esborrar del mapa financer la competència i, com era lògic, no han sobreviscut per elles soles en aquesta nova situació i, conseqüentment, se'n ha anat a norris l'obra social que feien i que ben be que anava per engegar projectes socials o esportius que difícilment es poden mantenir amb les aportacions dels socis o per les també minvades, fins a mínims, subvencions municipals. Ho podem comprovar clarament en el que afecta a la nostra zona d'influència de vida.
Això és el que es pretén ?. Que tot el que va destinat a les escanyades, i fins l'últim alè controlades, classes mitjanes no puguin gaudir dels serveis que a la escala de més amunt no hi poden accedir ?. Ni d'aquests, que són pel necessari esbarjo, ni dels més bàsics, i d'un dels més importants com és la salut.
D'això, com en tot i sempre, hi ha culpables directes o indirectes. I, aquí, podríem discriminar entre qui en te més de culpa i deduir que tothom en pot tenir una part, però matisant que qui en te més és qui te la caixa, i la seva clau, i per tant el poder per dedicar més o menys diners a cada partida pressupostària, i més desprès de pactar el traspàs d'una partida a uns altres perquè la gestionin individualment en cada territori però anar-lis retallant cada any una mica més els diners per gestionar-la.
En quatre paraules, en moments en que no n'hi ha per a tot, que és prioritari, o mantenir l'esplendor del burocràtic Ministerio, o tancar plantes dels centres hospitalaris públics i reduir el seu personal ?. Qui decideix sembla que ho te clar.
