Confio en que els “catalans” radicats a Madrid, i que viuen només del morbo que representa despotricar contra el seu lloc d'origen a les tertúlies de tv o sortint de tant en tant els mitjans dient alguna imbecil·litat fora de lloc, donat un cas i quant allí ja estiguin amortitzats i ja no els hi riguin les gràcies i, per aquelles coses del cervell… o de la butxaca, volguessin tornar, que trobaran totes les portes tancades per la memòria.
Confio en que ens en-recordarem d'aquests simples bufons a la «corte».
Un que, de tant en tant, apareix i deixa anar la seva pudor per la boca amb frases com “Si no hagués existit el català hauríem estat més feliços” o “La llengua catalana ha estat l'efectiu militar de Catalunya, fet que li recorda les litúrgies nacionalistes de la Itàlia de Mussolini o l'Alemanya de Hitler reflexionant “Allà els enquadraven be. Només que aquests -els catalans- són més bastos en el disseny”, Albert Boadella (Directe.cat, 14-09-14). Personalitzo perquè crec que és un personatge prou curiós per si sol.
O d'altres que es passegen pels platós de tv, que s'apunten a aprofitar qualsevol ocasió per deixar sortir la seva agre-dolça bilis i llançar el seu atac sistemàtic al lloc d'on es vanten que són… Algú, que va de tertulià, però que en realitat és el que defensa l'indefensable i sembla que tothom li vagi en contra i no el deixi parlar… És el que tothom, sense esforçar-se massa, arriba ridiculitzant i, pel desbaratat, resulta quasi be divertit i tot.
Aquests tipus de personatges la veritat és que no fan cap falta. D'aprofitats, d'il·lusos, de gent que pensa més en allà que en aquí en sobren a casa.
No cal que tornin i que aquests “catalans” visquin amb les engrunes del que ha estat tan rendible a Madrid alimentar, ja sigui amb possibles veritats com amb delirants mentides, els és ben igual i tot s'hi val, el ressentiment a alguna cosa i la ràbia els pot més.
Ni mels vull imaginar compartint un mateix espai electoral, ni escoltar-los parlar la mateixa llengua dels que surten al carrer en defensa d'un país més propi.
