Fins ara, tots els discursos en clau espanyola es fan presagiant tots el mals haguts i per haver que comportaria una possible secessió de Catalunya, però no se'n senten masses, per no dir cap, que sigui ben públic, advertint dels seus efectes per a España… per la España que quedaria. És evident que les conseqüències serien de molt de volum per ambdues parts, i no cal entrar a valorar per quina més.
Si això no es comenta en veu alta pot ser és perquè tothom sap, allí també, que aquestes conseqüències negatives també ho serien allí. Saben que Catalunya, es miri per on es miri, per la pròpia dinàmica que aporta però també per motius estratègics, segueix sent el motor de la economia espanyola i que els perjudicis, en aquest hipotètic cas, pot ser no serien en els mateixos sentits però si en igual mesura.
Més enllà de l'AVE, convé descobrir una drecera que recondueixi el camí d'anada i vinguda, ara intransitable… I això ha de partir de qui te el poder total per fer-ho.
Si, des del 1978, ja es viu en una rara convivència entre un règim comú i un de foral, no ha de ser tan difícil parlar-ne i des de tot arreu acceptar-ho com el més normal i just.
No fer-ho seria l'inici del final, el donar peu a recuperar l'afany re-centralitzador dels anteriors intents en segles passats amb l'objectiu d'homogeneïtzar les institucions i la societat al voltant d'una nova “planta” de matriu castellana… I això, als nostres temps, si més no per a nosaltres, no, si us plau.
Fins ara, mai hi ha hagut prou pes a l'Estat per a imposar-ho definitivament, però tampoc mai hi ha hagut prou força dels moviments nacionalistes per a forçar la ruptura… Però no és pot anar temptant la sort només a base de prohibicions i amenaces. S'ha de canviar la filosofia, seduint amb alguna cosa que pugui semblar millor, convencent de que el que val la pena és seguir units per un projecte en comú.
Més aviat o més tard la Constitución Española s'haurà d'actualitzar, i cada dia hi ha més gent a Catalunya que no està a gust… Perquè no provar si encara s'hi és a temps ?.
