A tot govern el que li interessa és que no se li esvaloti el galliner, i més si és conscient de que actua afavorint uns pocs en detriment d'uns molts. En els pocs hi ha el poder, és cert, però en els molts hi pot haver la força. El que ha d'evitar, doncs, és que aquests molts no puguin reaccionar amb unitat. Es tracta de treure importància, per exemple, a que més de 2,5 milions de persones es manifestin a l'hora, i repetidament, per un seguit de reivindicacions acumulades… Es tracta de vendre que ja em sortit de la greu situació en la que estem immersos i que ara ja no es tem per perdre el treball, afirmacions fetes darrerament propagandisticament, i que no es creuen ni ells.
Uns més que altres, però tots, estem pagant les conseqüències de voler viure fora de les possibilitats i de la realitat, però no la ciutadania -que és el que han volgut fer creure- si no l'Estat. Tornen a caure en les errades dels seus antecessors i, sense justificació real que ho avali, ja tornem a ser els millors, l'Estat que més creix de l' U.E., l'exemple on tots s'emmirallen, quan en la realitat, es manté una xifra esgarrifosa d'aturats i de gent que, tot i treballant, passa tota mena de penúries, i d'una gran quantitat de joves que han de marxar fora perquè aquí no se'ls hi ofereixen sortides laborals adequades a la seva preparació, suportada familiarment però també amb fons públics… de tots.
Se'n sortim o seguim en el fons quan constatem que any rere any baixa el nostre poder adquisitiu, que totes les despeses pugen i els sous que no baixen, estan congelats… o quan la revalorització obligada per llei de les pensions està estancada en 2,5 € mensuals a les franges més majoritàries.
A la vista de les dades menteixen vilment. I enganya a la gent en igual mesura qui, abans, nega haver entrat en crisi, com qui, desprès, assegura haver-ne sortit quan l'endeutament sobrepassa el bilió d'euros i no ens aclareixen com es podrà tornar, a més d'anar apujant l'IVA, d'anar retallant en serveis bàsics, o de voler perseguir fiscalment qui no pot «defraudar» cap quantitat digne d'esmerçar-hi ni temps ni diners… o de prohibir que a Catalunya es pugui preguntar per separar-se.
Si en algun moment aquest discurs ha fet algun efecte ara segurament que no, el mateix que periòdicament ens refreguin per la cara els beneficis dels sectors que, per aquelles arts de màgia, mai hi deixen de guanyar. Tot això no fa cap gràcia i, més ara, s'ho podrien estalviar.
