Atenent les circumstàncies actuals, de dèficit i endeutament públic que, per l'import, es preveu que si haurà de conviure força temps, de com està quedant el mercat laboral, de que el verdader problema no és acabar els estudis si no desprès trobar treball, ens hem de començar a mentalitzar de que tot sobrepassa el nostre “radi d'influència” i al anar a votar ho hem de fer pensant més en els nostres fills i néts que en nosaltres mateixos. Hem d'analitzar quins partits polítics poden endreçar millor, o més ben dit, empastifar menys, el seu present i el seu futur.
Amb l'experiència ja acumulada amb governs de tota mena, a no ser que canviïn molt les coses -que a hores d'ara es fa molt rar veure que algú ho vulgui fer… o ho pugui fer- a la gent del carrer se'ns farà molt difícil poder-nos refiar d'algun polític o d'algun partit polític a l'hora d'emetre el nostre vot, que per altre banda és un acte inexcusable si volem tenir, en el cas de sentir-nos defraudats i enganyats, el mínim dret a la queixa i, en fi, si volem que la necessària política tingui algun sentit… Altre cosa molt diferent és com es utilitzada desprès… veritat PP ?.
Aquest any 2015 els ciutadans haurem de passar un verdader «màster» en l'art d'anar a votar i votar pels comicis anunciats, primer municipals, el maig, per triar el nostre alcalde més «guapetó» i que millor pot anar per la nostra ciutat o pel nostre poble, el desembre les generals, per les que sembla ser que la primera conseqüència serà donar per caducada la segona majoria absoluta del PP… Però es que el setembre, se'n convocaran unes a Catalunya que, pels esdeveniments dels darrers anys, en aquest cas se'ls hi endevina un caire que va més enllà del que, en principi, són unes eleccions autonòmiques. La magnitud del matís quedarà marcat per la fermesa dels «ja que hem arribat aquí…» i per l'ordre al introduir, o no, una paraula -segons per qui venerada, segons per qui maleïda- en els programes electorals dels partits i posteriors «meetings» dels polítics compromesos. Seran plebiscitàries, es clar que si !… O algú pot creure's que, en cas de no sumar majoria els vots dels partits pro-independència des del mateix Estat no es «certificarà» als quatre vents la fi de la «rebel·lió secessionista».
Però, anem al que interessa. Com que serà un ingredient important, es vulgui reconèixer o no, els partits hauran d'explicar molt be els seus arguments a favor i en contra de la independència i, sobre tot, com serà possible en cada supòsit la relació amb un Estat en el que cap partit polític defensa un canvi substancial en les relacions territorials i, fins i tot hi ha partits nascuts aquí que ara, amb la mateixa ideologia -no tenen perquè canviar-la-, volen fer les Amèriques -perdó, les Españes-.
Això, des de ja, o és que del que passi i de com quedi el mapa de les municipals no en dependran les altres ?.
