No és tirar enrere, ni molt menys, però queda clar i es fa imprescindible que el primer pas desprès dels resultats de les eleccions municipals és -i en el que hi ha hauria prou majoria per afrontar-lo- consultar quina hauria de ser la relació de Catalunya en vers l'Estat. És el nou guió que poden marcar els resultats a la capital catalana, ara més difícil -per no dir impossible- seguir enarborant l'estelada, detall que s'ha de tenir molt en compte, tan per la seva magnitud com per la complicitat necessària en el projecte, i pel seu lideratge, en definitiva.
Tal i com està ara el panorama, sembla clar que és el pas previ a fer, però per superar-lo i no tenir-lo que re-obrir a cada moment, abans d'entrar en el debat de la vertadera i transcendental pregunta, llavors ja d'una manera ferma, decidida i irrevocable, de si es vol seguir igual o apostar-ho tot per la independència.
Sense perdre de vista, però, que tot diàleg amb aquest Estat resulta tasca totalment estèril, si més no, en les moltes i diferents maneres que s'ha intentat en el transcurs de les darreres dècades.
D'altra banda, de res serveix encaparrar-se en el que li convé a Catalunya. Ja sabem que la independència és l'única manera de poder sobreviure com a país, no cal repetir-ho i demostrar-ho a cada moment… o potser si que cal, més que res als que hi viuen. Però, pot ser millor baixar un esgraó per a trobar més veïns de replà i fer més forta la posició a partir d'aconseguir i assegurar la sobirania dintre de l'Estat, sense fer més forats al cinturo, sense defallir en les aspiracions, però, sobretot, sense perdre el temps i les forces en un «teva-meva» que ja hem vist que no condueix a res perquè, fins el moment, la força -i tan si val si és bruta- pot més que la paraula i, en aquest sentit, no es pot pretendre parlar de tu a tu amb qui no te cap intenció de fer-ho, això ha quedat clar.
En clau general, és el que hi ha amb el govern actual, i hi haurà, independentment del partit que guanyi les properes eleccions estatals per tant, més val ser positius.
