Som en una cruïlla històrica. Jo no m'apunto a la definició de “definitiva”. Abans de les nostres generacions n'hi han hagut d'altres que ho han volgut, ho han intentat… fins i tot n'hi ha que hi han deixat la seva vida i, si ara no s'aconseguís, per la mateixa inèrcia de la història, desprès n'hi hauria d'altres que ho seguirien volent, que ho seguirien intentant, perquè el voler ser com ens sentim és un sentiment que portem en els gens. Sembla ben clar.
Tampoc combrego amb la idea de que ara res funciona -o perquè no ens sabem prou o perquè no ens deixen funcionar- i que una vegada assolida la independència tot funcionarà, i a les mil meravelles.
Prefereixo assaborir i valorar el que som capaços de fer malgrat els entrebancs, i això em fa ser optimista del que podem aconseguir disposant de tot el que generem. Però no ho vull classificar per davant o per darrere del que podria ser perquè, per a mi, és una incògnita en la que intervenen molts factors que, malauradament, poc hi tenen a veure els sentiments.
Tampoc vull esperar un reconeixement, un respecte, de qui, per ell, som una font d'on veure aigua clara… de qui Catalunya no pot ser més que una autonomia que ha de gestionar el dia a dia amb salut, ensenyament i serveis socials com pugui sense deixar d'aportar el que representa quasi be una quarta part del PIB estatal.
I és clar que Catalunya viuria millor si fos Estat, no cal pensar massa i només atenent-se a com viu com una autonomia però, ¿i els catalans?, aquesta és realment la gran pregunta que ens hem de fer però prescindint dels «avisos» de qui l'ultim que volen és que «el procés» avanci i pugui esdevenir en una realitat. És lògic que això, però, adobi les pors naturals, els recels, i segons com ens agafi una certa «tremolor de cames»… Abans que res som persones de carn i os.
No obstant això, humà, comprensible i respectable, hi ha alguns conceptes que, en tot cas, cal tenir clar, com per exemple, que España és «marca» única… España és la que, segons paraules d'Esperanza Aguirre, no fa gaire, s'ha de baixar l'IVA als toros i al flamenco. España és la de, com a molt, les Fallas, la dels San Fermín, la del vi de Rioja, i mai ens deixarà «treure el nas» a l'exterior com el que som perquè tot el nostre vol dir una altra cosa que els terroritza, mostra una cultura diferent en si, i és per això que boicoteja i vol prohibir tots els intents de representació de la nostra cultura i del nostre comerç que, malgrat tot, la Generalitat va obrint a llocs neuràlgics i estratègics del món.
Una altre cosa que cal tenir en compte és la galopant re-centralització autonòmica, i molt concretament en vers Catalunya, que està duent a terme l'Estat, i que ampliarà tot el que pugui abans d'acabar la legislatura.
