En vista de que les forces sobiranistes, empeses i liderades per la societat civil (La de veritat. La que s’expressa decidida i cívicament, sense anar en contra de res si no a favor d’un anhel ja molt majoritari) han aconseguit unir esforços per un motiu determinat i principal que sobrepassa les pròpies idees i maneres de enfocar les realitats i els problemes de cada formació política, desembarquen i desembarcaran les vegades que faci falta -ara si- els que haurien de vetllar perquè això nostre, i principalment seu, no estes com està.
Els seus subordinats aquí, els hi han dit : Xiquets, aquesta gent que ens vol fotre el xiringuito a mar es saben unir encara que pensin totalment diferent i està fent coses impensables. Veniu perquè nosaltres solets a Catalunya som poquets i menys que en podem ser.
Però no venen per proposar, per asseure’s a dialogar i negociar, no, clar, això no és perquè estan parits i no en tenen ni idea ni ganes. Venen a l’únic que saben fer. A rodejar-se dels seus palmeros i a mirar de convèncer als seus més convençuts, que no se perquè em sembla que de cada dia en són menys… o lògicament haurien de ser menys. Qui viu a Catalunya, sigui de la ciutat, poble o barri on visqui ara ja pot saber clarament, i de primera mà, el que passa aquí i perquè passa, i això poc a poc va obrint els ulls, tret, clar està, de qui no els vol ni els voldrà obrir mai i que seguirà combregant amb les rodes de moli que representen que qui no te el poder te la culpa del que passa.
Des de la maleïda parida del T.C., inclús després reconeguda per algú i d’alguna manera, passant pel tancament total de portes a un pacte fiscal just, o menys injust -que finalment haguéssim signat-, la gent ha anat acumulant motius al seu desencant de com esta sent tractada històricament Catalunya per l.Estat.
Ah !, i alerta, perquè no cal que esperem cap acte ni gest de comprensió, i molt menys de col·laboració, ans el contrari, només podem esperar travetes, pals a les rodes, recursos, querelles, una Constitucion Española agafada al peu de la lletra pel que els hi convé i quan els hi convé, lleis emparades amb el Constitucional fetes a mida aixoplugada per una majoria absoluta feta servir nomes pels seus interessos i, si cal (que caldrà sense cap mena de dubte) encara els hi queden unes setmanes més de coll per treure’n de la txistera les que faci falta dedicades a entorpir i obstaculitzar el procés endegat a Catalunya, en definitiva perquè no es pugui fer com en qualsevol situació normal, mitjançant la legalitat, la democràcia i les urnes.
