Vull ser independent… per no ser dependent

 Jo vull ser independent, però no per barallar-me amb ningú, ni per trencar res. Qui es el meu amic o parent ho seguira sent en la mateixa distancia i nivell d,afecte que com fins ara, faltaria més. I amb qui m,entenc en castellà tindré la sort de que m,hi podré seguir entenent com fins ara, o sigui, sense cap tipus de problema. Pels vinguts de fora tampoc representaria cap mena d,obstacle. Catalunya i els catalans mai hem negat acollida als que han fet cap al nostre país per intentar viure una vida millor i amb mes futur, tan si aquest desplaçament es va fer amb altres objectius, com si ha anat sent per elecció pròpia. Sempre a tothom se li ha obert la porta i sempre se li ha facilitat la integració, si la ha desitjat, però sense que aixo hagi representat mai motiu de discriminació. Per exemple, aquí hi viu exactament igual qui ha tingut interès en aprendre el català que qui ha cregut que no li feia cap falta per comunicar-se. Oi que és així ?. Perquè hi ha d.haver babosos que escampen altres discursos ?.
Jo vull ser independent, únicament, per no ser dependent de qui m,explota i m,ofega, no a mi particularment perquè això es més complicat de valorar, si no al meu país que es on visc i on rebo els serveis bàsics i necessaris. I vull ser independent per poder demanar i exigir responsabilitats si aquests serveis els considero insuficients o mal atesos… Però, clar, ho vull fer a qui tingui el poder, la responsabilitat, la administració, en definitiva, la clau de la caixa.
Iambe vull ser independent per deixar-me de sentir insultat per qui ajudo amb els meus impostos perquè finalment visqui millor que jo. A aquests, per suposat, no cal que els hi preguntin sobre l,elemental , simple i democràtic dret decidir dels catalans … Perquè ?. Per posar en perill , o perquè se'ls hi acabi l,status esgarrapat gràcies al “café para todos” que, com que ja començava a fer mal a orelles pròpies i estranyes , ara li diuen “plan de solidaridad”, que és el mateix, però queda mes fi.
Ens odien, no ens poden veure, en el fons ens envegen, però mentre depengui d,ells mai no ens deixaran ni intentar marxar.
El carpetobetónic Estat que ens acull també és conscient d'això. Ja sap que hi ha dues o tres comunitats revolucionades al màxim, però calcula que la resta és més o menys dominable, això si, mantenint el sistema actual, sense tocar-hi ni una coma. A més, casualitat, coincideix en que aquests tocacollons i discòrdies és d,on treuen mes d,una quarta part del pib estatal, llavors, l,únic problema que te és evitar, sigui com sigui, obrir una porta, estendre la ma, o asseure,s a una taula, perquè hi ha una cadira que esta coixa… I resulta que és la seva.
Jo vull ser independent d,un lloc molt gran i no sentir-me barrejat amb qui no m,estima pel que i com soc.
Vull ser independent per viure en un lloc fet a ma, petit però entranyable, més consistent, i no en un de forjat a base de travetes, colçades, patades, conquestes per la força , drets de victòria militar, amenaces, prohibicions de negar veu i vot a qui gosi pensar diferent o qüestionar el que, per ells, està gravat a foc pels temps dels temps.