“Los catalanes fijan el rumbo : Ruptura unilateral, reforma d,España o status quo. (El Periodico, 28.09.15)”. Perfecte, per fi algu ha descovert i ha dit a España de que va el que fem avui. Ara, a aquests i als que encara no han arribat a aquest estadi, nomes els hi faltaria esbrinar, analitzar, explicar be, sense mentides, el com i perque s.ha arribat perque ho fem aixi i no d,una altra manera.
Dit amb altres paraules, Catalunya es vol plebiscitar, España no vol, creu que no hi ha res a plebiscitar. I Catalunya ho ha tingut que fer d,una manera sense precedents, potser de manera poc convencional, pero tambe mes inequivoca i definitiva, una vegada intentats i esgotats tots els altres metodes que hi poden haver per preguntar a la ciutadania, i despres de superar totes les traves, inconvenients, recursos, amenaces, etc, etc,. generats per l.aparell de l,Estat… I dels seus braços executors, que haurien d,estar desvinculats politicament pero, com ja es pot veure, no son mes que aixo, braços executors al seu servei. Ah, i un detall mes, ho hem tingut que fer comptant per escons perque, sistematicament, se,ns ha negat la manera de fer.ho per vots… Entesos ?.
Tot plegat es consequencia d.estar en mans d,una casta politica corrupta que nomes es preocupa de cobrir.se entre ells, ignorant de la realitat i radical, mes aviat hereva i ancorada en el centralista i passat Regne de Castella que moderna i adaptada a la pluralitat i diversitat real que sempre ha conformat el territori. En la part que ens afecta, amparat en una majoria absoluta a España, pero residual i irrellevant a Catalunya, s,han encaparrat irresponsablement en ignorar si passa alguna cosa a aquesta part de l,Estat i perque pot passar.
A fora, oficialment, s,han omplert la boca de que aquest es un “affair intern” pero en realitat es tan intern que tot Europa (mes Obama) en parla, hi posa cullerada, valora, vaticina el dia despres, preveu consequencies, etc., pero, com que moltes vegades aixo s,ha dit sota pressio del mateix gobern, per molt que es vulguin controlar i tele.dirigir les postures, mes o menys, oficials , en els nostres temps, mes aviat que tard, tot acaba transcendint. A Madrid es podra ignorar, negar, disimular, menysprear, desvaloritzar, pero arreu del mon tothom en parla i ho analitza i li dona la importancia capdal que te.
