Els que saben que viuen, uns mes que altres, del que es hi arriba via fons de solidaritat -aprovisionat mes que res per Catalunya i un parell, o tres, mes- ja es comencen a prendre seriosament la possibilitat de que un dia es puguin quedar sense la part que li fan aportar a Catalunya al fons d'on mamen.
La prova es que ara, de cop i volta, tornen a posar damunt la taula el tema, de tan en tan recurrent, del Concert Foral i del «cupo» de solidaritat del País Basc i Navarra. Si ho comparem, realment, no hi te res a veure el 6% i escaig que aporten bascos i navarresos amb el quasi be 20% que ho fan els catalans, però, a falta del 20 pot ser mirar el que es pugui esgarrapar a partir del 6, no ?.
Encara que, per aquelles coses que no es comprenen massa be, tan sols un parell de dies després, PP, PSOE, i el mateix Ministeri d'Hisenda, s,han afanyat a dir que el Concert i el «Cupo» no tenen discussió possible i que, en el cas dels socialistes, fins i tot, manifesten que s,hi senten còmodes, tot i que una de les veus critiques que s,havia aixecat va ser la presidenta d'Andalusia. Els altres van ser UpyD, que es remou sobre les seves cendres, i Ciudadanos que, en aquest cas, si que cal marcar la contraria perquè li senten l'alè a l'esquena.
Algú i en algun lloc ja hi ha nervis i, a part dels discursos de la manca de solidaritat de Catalunya, inclús n'hi ha que vol vendre que son ells qui ens paguen, ja estan començant a veure les orelles al llop i, d'alguna manera es veuen obligats a reconèixer la realitat, que, per altre banda, les balances fiscals reflexen ben clarament.
En una entrevista d'aquests dies, Miguel Bosé ha deixat anar una frase que enquadra en poques paraules la qüestió: «L'únic sentit per l'existència d'España és l'econòmic».
No ho poden dir públicament, no ho faran obertament perquè seria tan com desfer tot el discurs emprat fins ara i seguiran enganyant els seus, i a qui es vulgui deixar enganyar, però la realitat és una… i tothom sap quina és.
