Cal celebrar el 12 d,octubre de 1492 ?. Que va ser, en nom i sota la bandera dels reis, si no invasió, etnocidi i barbàrie. D,intent d'extermini d'antigues cultures i civilitzacions. Els pobles indígenes des d'aquest dia van quedar a les tenebres de les que encara no han pogut sortir. Amb ironia i hipocresia es segueix celebrant un dia que caldria lamentar profundament i demanar perdo. “Dia de la Hispanidad” ?. Hi ha algun hispano que pugui estar orgullós d'aquests fets ?. Els conqueridors ?. Els conquerits ?. Es van conquerir per a portar-los el que els hi faltava, o per saquejar-los i robar-los el que tenien ?. Com van quedar després del pas des espanyols, millor o pitjor que com estaven, a part de la massacre de persones que van sofrir ?. Totes les colònies espanyoles, a la més mínima oportunitat, se n'han desempallegat per cames. Quina encara els hi queda ?. No em feu contestar. Qui vulgui que ho dedueixi.
La segona pregunta que em faig és si ningú es capaç d'intentar preguntar-se perquè, en un dia i acte de celebració nacional, i amb ella es pretén mostrar i la unitat d,España, hi puguin faltar els representants de tres parts dels territori ?.
Naturalment, es mes fàcil i rendible demonitzar qui qüestiona, qui no esta a gust, qui aposta per una profunda reforma de l,Estat, i llençar discursos, com per exemple que la crisi de la que n'estem pagant les conseqüències la va portar el govern de Rodríguez Zapatero quan, tothom pot saber que es va generar amb el govern d,Aznar (del 1996 al 2000 i del 2000 al 2004), permetent i fomentant la bombolla (iniciada el 1999) baix allò de “España va bien”, venent als espanyols una España irreal. La bombolla no fou més que la sobrevaloració dels actius immobiliaris produïda per un període especulatiu fomentat pels baixos tipus d'interès, fins que a partir del 2006 els fixats pel B.C.E. van començar a pujar, de manera que moltes famílies van quedar atrapades en la inesperada pujada de les quotes de la seva hipoteca, fet que s'ha anat agreujant amb la precarietat laboral que, en lloc d'apaivagar-se i recuperar-se, ha anat en augment.
