Un dia en el que una vergonya de l,Estat franquista, mai rescabalada, com es l,afusellament del president Lluís Companys, sembla que no tenia prou carrega emocional i simbòlica que s,havia de reforçar per un altre acte desbaratat, aquest per un Estat democràtic.
De vergonya es que un acte popular, cívic i festiu com va ser la participació ciutadana del 9N, facilitada pels organismes del govern, si, però organitzada i duta a terme pel voluntariat, l,Estat, per inoperància, l,hagi judicialitzat i porti a declarar davant el TSJC el president Mas.
Sr.Ministre de l,Interior, aixo no es alimentar el victimisme que, segons un català com vostè, es el que estem acostumats a emprar davant la nostra, per vostès suposada situació… Aixo és mes que vergonyós, i una vergonya per qui ho fa.
I, una altre cosa, quan es va triar el dia per citar el President, ningú va caure en la “casualitat”, o es tanta la ignorància de la verdadera historia d,España ? O es que la part d'aquesta verdadera historia que afecta a Catalunya i els catalans “menja a part” i s,escriu a part ?. O es que no hi ha el mínim de sensibilitat ?. O es que el que interessa és que l'escarni del Sr.Mas i la prova de la seva ma dura davant la possibilitat de la independència de Catalunya hagi de reunir tota la porqueria possible ?.
Tot plegat es conseqüència dels assumptes que es treuen del context on haurien de ser tractats que, com una bola de neu rodant muntanya avall, pot arribar a tenir reaccions inesperades i incontrolables, tan per un costat com per l'altre. Quan aixo pren forma i es mostra no pot sorprendre a ningú, i molt menys a qui ho ha provocat, o ho ha permès.
I als senyors del TSJC, amb tot el respecte que em mereixen, els hi diria que no vulguin desviar l,atenció queixant-se de la pressió de l'acompanyament dels citats pels seus companys i simpatitzants, polítics o no (detall que en d'altres situacions similars, no s'ha produït per part seva), i afrontin els motius pels que han d'estar dolguts i incomodes, que son l'haver de tractar un tema en el que no hi tenien perquè veure-s,hi involucrats.
La desconfiança general que es respira en la política i, deduint la seva influència, en la justícia no és gratuïta, és guanyada a pols pels despropòsits protagonitzats. I això els hauria de fer pensar a uns i altres sense buscar sortides per portes falses només per a sortir del pas.
