No soc el primer que fa reso de les darreres manifestacions del prestigiós periodista Ikaki Gabilondo. Una de les seves frases exposa una de les més que possibles sortides del conflicte creat entre Catalunya i España: «La independència està lluny, però la ruptura està propera».
De tots els esdevenirs que es podrien produir, coneguts fins ara, aquest sembla el menys difícil de que pugui fer-se realitat, atès que un acostament de les encontrades posicions sembla la cosa més impossible, coneixent l'actitud ferma i decidida per seguir el full de ruta cap a la independència de la majoria absoluta obtinguda al Parlament de Catalunya i la total negació a parlar-ne, l'absència de cap gest en forma de proposta creïble, i l'immobilisme com a única actitud del màxim responsable de l'Estat, tret de seguir llençant insults i amenaces.
El periodista recorda que «Molts creuen que amb les eleccions del 27S les coses s'han aturat i que ara només estem esperant les eleccions del 20D per reconduir les coses. Això és equivocat. El procés segueix endavant absolutament igual que estava abans del 27S. Reforçat, perquè l'independentisme ha obtingut la majoria absoluta»
També assegura que «La CUP dramatitza el procés, el porta a l'extrem, el radicalitza i el fa més viable. No desvia els plans i objectius independentistes. Estic completament convençut que es posaran d'acord com perquè el camí cap a la independència quedi confirmat i consagrat.»
És de calaix, no cal ser un periodista reconegut de primera línia, no català, qui ho digui. Cada dia que passa s'estreny més la boca de sortida per un dels principals problemes l'Estat que te damunt de la taula, i preferiran seguir donant vida a l'ocurrència de la Magdalena Alvarez: «Antes partida que doblá»… Son així de primitius i curts de gambals. Hi ha manera humana d'entendre's amb gent així ?. Perquè no deixen d'una vegada les lleis i els tribunals i posen una mica d'intel·ligència ?
