És possible que algun dels dits “padres de la Constitucion Española”, encara viu, a questes alçades ja li comenci a pesar el títol al veure que, potser tot l'embolic de la mal confeccionada relació de Catalunya amb l'Estat es va deixar gestar el 1978, quan bascos i navarresos van fer valdre el seus drets històrics per mantenir els furs forals i aconseguir un regim fiscal a part, mentre que els catalans, amb els mateixos drets històrics d'autogovern antic i usurpat no els van posar damunt la mateixa taula, i van apostar per la vella, gastada i inútil gosadia de voler canviar España des de Catalunya, com ja havien intentat anteriorment d'altres, engrandits pel pes adquirit pels polítics catalans a Madrid.
No es va tenir en compte que l'herència del Regne de Castella no permetria cap pacte, ni cap diàleg posterior si això els podia conduir a perdre el poder i el domini sobre les seves conquestes. Només hi havia una manera, i és la que van utilitzar bascos i navarresos… I nosaltres vam participar a preparar el “cafe para todos”, que tan be ha anat a la resta, però que ha resultat tan nefast per a nosaltres. I és que es va ser tan ingenu en voler modernitzar la casposa España.
Ara, la guerra és contra en Mas, per ràbia, perquè ha demostrat tenir més ma d'Estat que el que oficialment ho és i l'hauria de tenir. El supera en tot, i més que el podria superar en igualtat, però estant encegats i creguts de que sacrificant-lo es trauran la pedra a la sabata que els hi representa Catalunya. No arriben a veure que, una vegada fora Mas, n'hi pot entrar una altra de pedra encara més incòmoda que pot resultar encara pitjor pels seus intocables i innegociables interessos polítics, i sobretot, son incapaços de veure que el president, sigui qui sigui, només és una eina al servei de una gran majoria que vol exercir el dret a decidir i de dos milions de ciutadans que, segons les darreres eleccions, aposta directa i decididament per la independència.
No endevinen que el problema no és anar treien la pedra que els hi entra pel forat, si no més aviat arreglar el forat, o canviar de sabates.
Una pregunta senzilla relacionada amb l'origen de tot plegat: Faria el mateix cas Rajoy a una manifestació i reivindicació mantinguda al llarg de quatre anys de mes de deu milions de persones, que el que ha tingut el valor de fer Mas amb la expressada i demostrada a Catalunya de mes d'un milió i mig ?. És la mateixa proporció, eh ?.
