Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Nacionalismes i nacionalismes

|

- Publicitat -

 Segons l,ex-primer ministre italià Mario Monti “els nacionalismes son la guerra”, frase que, amb altres paraules, subscriuen i em pogut sentir d'altres polítics a España.
Però, quins nacionalismes son la guerra, els de sentiment o els imposats per real decret i mantinguts per la força ?. Cal diferenciar perquè tot es nacionalisme, o es que hi ha un nacionalisme que pot ser i es pot expressar i un altre que no pot ser i s,ha de prohibir ?.

Aquí sabem de que parlem i podríem fer la pregunta i que matitzin, o es que nomes son danyins i perjudicials els que tracten d'expressar-se fora de l,ordre establert ?.
Des de Catalunya es pot veure que el nacionalisme des del punt de vista sobiranista no en te res de “guerra”, es mes, es modèlic en civisme, es pacific, alegre i festiu, tot i ser reivindicatiu en la seva màxima expressió.

Publicitat

Per contra, també em pogut veure algunes manifestacions des del punt de vista espanyolista ben carregades de violència, mals modos i insults.

On és el problema, doncs ?.

El politòleg i catedràtic Ramon Cotarelo, a El Món, el 10 d'octubre, fa un parell de reflexions al respecte que potser contesta la pregunta, i que em permeto transcriure, fil per randa:

«La consigna a Madrid és diàfana: cal trencar l'espinada a Catalunya, trencar la resistència dels catalans. Què s'han cregut aquests? Que hom es pot alliberar de la pesada i estúpida càrrega del nacionalisme espanyol dels parracs i la fanfarroneria? La consigna d'esporuguir, espantar, amenaçar, insultar, i arribat al cas, sabotejar o alguna cosa pitjor circula per les seus dels partits, les tertúlies audiovisuals plenes d'esbirros, les redaccions de la premsa falangista, les fundacions, les sagristies, les dependències administratives d'un govern tan buit de dignitat com ple de lladres i d'un consell de ministres compost per franquistes d'estricta obediència.

El cas és esmicolar Catalunya, augurar-li les penes de l'infern, vilipendiar l'independentisme i amenaçar en portar Mas carregat de cadenes a aquesta cort de pandereta i programes cutres en prime time com van fer els romans de Vercingétorix. El mateix diari que fa molts anys presumia de ser independent sense ser-ho pas mai, 'El País', publica un editorial en contra d'una opció que ha guanyat netament unes eleccions i d'un home, al qui ja només li falta demanar que el linxin, o més caritativament, que el tanquin en un frenopàtic. Qui hagi perpetrat aquesta vergonyosa peça emparat en l'anonimat és un pobre home a qui no li queda ni ànima que vendre al diable.
I això és el nacionalisme espanyol suposadament civilitzat, el que diu respectar els drets dels catalans a la diferenciació, sempre que no exagerin, està clar. Del que bramen els altres, aquella màniga d'analfabets bramant en les ones i pagats opíparament amb els nostres impostos no mereix la pena ni parlar.»

Sobren més paraules, o es que quan parlen de «guerra» el que passa és que tenen por a que canvii de galliner la gallina dels ous d'or ?. Les cultures son diferents, cada dia s'esforcen en deixar-ho clar i, que ningú vulgui enganyar… El nacionalisme català s'ha disparat a força que s'ha radicalitzat, en totes les seves cares, el nacionalisme espanyol.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut