Val que no hi ha el 50% mes 1 dels vots que legitimaria una D.U.I., però si que hi ha una majoria absoluta al Parlament per iniciar el camí que un 48,70% del votants ha escollit, atenent uns percentatges discutibles dels que, manifestament, hi estan en contra.
Rajoy ha trigat massa a reconèixer que l,independentisme a Catalunya es el principal problema que te España. Ell ho nega i li treu importància però les seves imprevistes aparicions i les seves reunions ho feixen clar. Tot per no facilitar un referèndum pactat que, malgrat la flaire que es respira, perdria el moviment independentista, referèndum que finalment s,haurà de fer, potser quan la intervenció europea obligui de facto a Madrid acceptar-lo amb totes les conseqüències, de la mateixa manera que PP i PSOE van haver de reformar, de la nit al dia, l,art.135 de la Constitució. Fins aquell moment, els pot mes la prepotència i l,orgull, mes militaritzat que polític, que obrir la finestra al carrer i escoltar, que no vol dir cedir, la gent.
No es pot ignorar, i negar que existeix, un gruix de dos milions de catalans que manifesta repetidament que no esta conforme en com esta tractada Catalunya per l,Estat. Si ho fessin deu milions en tota España no requeriria una atenció ?.
La inoperància del Gobern ens ha abocat, als uns i als altres, a una situació molt complicada, de imprevisible sortida, i sense la seguretat de que tot pugui ser resolt a base de constitucions, lleis, tribunals, querelles i possibles inhabilitacions.
Uns, que diuen estan legitimitats pel mandat de les urnes i que queden sotmesos nomes a la legalitat catalana, els altres, que diuen que tenen tots els mecanismes polítics (article 155 de la C.E. per suspendre la autonomia) i jurídics (T.C.) per imposar la legalitat espanyola caduca però vigent i, jo afegiria el joc fosc i barroer que utilitzen per, preveient la possible dificultat en aplicar aquests mecanismes, desestabilitzar particularment els socis de projecte.
En mig, els que votem, que ens costa entendre com s,ha arribat on som, a aquest nivell de desconnexió de l,Estat que, pel mitjans emprats fins ara, rarament es podrà refer.
Han estat cinc anys omplint el vas, uns d'accions i avisos, els altres ignorant-ho, negant,ho i prohibint,ho, sense obrir-se a un diàleg davant d'un problema polític d'Estat sorgit. Uns intentant per tots els camins possibles asseure,s a una taula i parlar,ne, els altres, que parlar-ne seria atemptar a la sobirania nacional.
