A Catalunya l,atac frontal a CDC està servit, i més quan la coalició de la que formava part van guanyar les darreres eleccions al Parlament, però es que el mateix tema/delicte afecta de ple als dos partits estatals que fins ara s,han rellevat a Madrid. Ara, a les portes de la campanya electoral a España, tremolosos de que l,intent de independència de Catalunya es un fet, volen aparentar mes unió que mai en salvar España i es volen vendre passant pel costat de que, precisament ells, representen el major perill de corrupció pels múltiples casos que els esquitxen d'una manera mes o menys general, quasi be “institucional”.
Per si no n'hi hagués prou de lliçons dels que volen seguir enganyant a la gent, apareix, ara amb caire estatal, Ciudadanos que, nomes indicant que es el partit que recolza l,IBEX-35, segurament que ja no calen mes referencies. Aquest, un partit que, tot hi néixer a casa nostra sota la disfressa de «Ciudadans» du més espanyolisme a la sang que els partits mes purament unionistes i constitucionalistes.
Als darrers quatre anys a l,Estat han esclatat diversos temes que han sacsejat profunda i seriosament l,escenari polític, començant per, entre d'altres, les amplies mobilitzacions del 15M, transformat en Podemos, per un costat, i les manifestacions i consultes populars sobre la independència de Catalunya en les que mes de dos milions de persones s,han mobilitzat repetidament els darrers cinc anys, just des d'aquella nefasta resolució del T.C. de la reforma de l,Estatut, després del recurs i la recollida de signatures en contra del PP per tota España, i que es pot visualitzar molt be en la actual majoria independentista al Parlament.
Les properes setmanes viurem la confrontació de les legitimitats de les legalitats catalana i espanyola, a la vegada que l'intent desesperat per mantenir el poder uns i la manera com uns altres hi poden arribar, amb un tercer protagonista que tan pot aliar,se amb uns com amb els altres, però amb un mateix rerefons en vers Catalunya. Amb la inoperància mostrada per Rajoy fins ara potser sigui massa, no ?. Conscient d'això, a corre cuita tracta de reunir-se amb els líders coneguts i per conèixer amb, per part d'ell, un únic punt a l,ordre del dia: Aconseguir i blindar pactes per evitar que Catalunya aconsegueixi marxar… Això si, sense comptar amb els representants dels partits catalans que, per ell, no hi tenen res a dir.
