Hi ha coses que a força de repetir-les perden transcendència, però n'hi ha que convé anar recordant de tan en tan encara que només sigui per protegir-les dels arguments malintencionats per desvirtuar-les i treure-les de context i de la veritat.
Durant els darrers anys s'ha escampat a tort i a dret les dolenteries dels catalans i de les insolidaritats amb la resta d'espanyols. No es gens estrany, doncs, que hi hagi molta gent que no entén que gran part dels independentistes que hi ha no ho son per sentiments anti-espanyols si no perquè el PP apoltronat a Madrid, amb la seva actitud, ha anat desconnectant de Catalunya.
L'Estatut del 2005, presentat el 2006, va passar pel Parlament, pel Congrés, pel Senat, i va ser referendat per més del 70% dels votants. El PP va fer una vergonyosa campanya de recollida de firmes en contra per tota España i el va recórrer al T.C. que, quatre anys mes tard, el 2010, el va deixar més retallat del que ja ho havia estat fins llavors per tots els estaments per on va passar.
Això va ser, dit ras i curt, una humiliació per la gent que democràtica i lliurement l'havia votat, pel Parlament que l'havia elevat a document i, en definitiva, per Catalunya.
S'havia trencat el pacte constitucional i va ser el que fer variar la posició d'un gran nombre de ciutadans, de totes les edats i condició, i els va empènyer a la primera de les gran manifestacions, que s'ha anat repetint ininterrompudament.
Des de llavors, ni un gest per abordar la situació de manera política, parlant del que s'hagi de parlar, de tot, i només s'han rebut prohibicions, amenaces i querelles. Mai se'ns ha intentat convèncer amb arguments millors que els que hi ha tan sols per una part.
La paraula «independència» ha deixat de ser un tabú del que ningú en parlava, ni mai se l'hi havia passat pel cap, i ara hi ha una brama popular que deixa veure que tot es qüestió de temps, però que la inoperància i la intransigència de l'Estat ha fet inevitable.
L'Estat, a través dels temps i d'una manera més o menys velada, sempre ha tractat Catalunya com una colònia, que te el deure d'entregar el que genera i el dret a que se li faci el favor de donar-li alguna cosa per anar tirant.
Aquesta submissió, pot passar un any, cent, o tres-cents, però arriba un punt en que hi ha prou força popular i política que la fa esclatar. La podran prohibir, per això tenen la força, però mai eliminar i sempre serà present.
