En el debat per la investidura de president de la Generalitat, encallat, la posició de la CUP no es diferencia en res de la adoptada pel PP. Com poden pressionar d'aquesta manera Junts pel SI, que son representants de mes d'un milió sis-centes mil persones ?. Si que es cert que mentre el PP, aquí, nomes ocupa un espai residual, la CUP, en aquest moment, ha esdevingut una força imprescindible, si es vol desenvolupar el projecte comú de fons i principal en que les dos formacions es van presentar a les eleccions. De fet, si, en el seu moment, no va voler entrar en la coalició, concreta i puntual, no voler fer pinya pel que era el mateix objectiu, ja deixava veure que potser s,ha establert la independència, àmpliament reivindicada, però vista des de dos punts de vista prou diferents com perquè, finalment, no puguin coincidir i fusionar-se.
Els darrers dies això es pot corroborar donats els diversos moviments desencalladors o acostadors per part de Junts pel SI, en boca del seu candidat, començant per l,acceleració en presentar i aprovar la resolució del programa de desconnexió. Tot això, després que, des del primer moment es va fer l,ullet des de Junts pel SI cap a la CUP, convençuts de que, tot i no adherir,se a la coalició, si que compartien inequívocament el mateix objectiu. En aquest gest, la CUP mai s,hi havia revoltat, com ara, i es va deixar estimar. Vist el que s'ha vist, ara, per co-responsabilitat, toca fer el gest a la CUP. Si es va per un mateix objectiu, del que la CUP n'és el principal valedor perquè ho porta de sempre en el seu ADN, toca tornar el gest. Per a poder optar a fer un país a la seva mida, abans s'ha de fer un país sobirà perquè, mentrestant, només som dependents.
Si, finalment, no hi ha investidura i se'ns aboca a unes noves eleccions molt em temo que qui es revoltara serà molta gent, farta de fer tot el que cal i mes, i de que el seus gests no siguin continuats pels seus representants polítics… I això no son pressions, son previsibles reaccions que, de produir-se, serien més que lògiques i normals.
La CUP no pot pensar només en els 334.804 votants, que segurament son incondicionals. Ha de pensar que ha quedat de ple dintre del joc polític que ha de governar un país… si és un país el que els seus militants realment anhelen. I això és molt complexe. Si el que vol és tensar la corda, d'acord, però no pot ignorar que darrera de Junts pel SI hi ha 1.614.804 votants i que ha de mesurar la força per no provocar que, a la propera, molts electors es quedin a casa.
