El Parlament va aprovar ahir la creació d'un registre de parelles estables per facilitar, entre altres coses, que si un dels dos es mor l'altre membre pugui cobrar la pensió de viudetat. Això, abans, ja era possible a Catalunya: ni tan sols calia que la parella fos de fet, només calia acreditar un temps de convivència en comú. Però resulta que aquesta manera de fer catalana va ser tombada per una sentència del Tribunal Constitucional i, per tant, perquè una parella estable pugui tenir els mateixos drets que una de casada han d'estar inscrites en un registre creat expressament. És això el que va aprovar ahir el Parlament: La creació d'aquest registre per evitar problemes a aquestes persones.
Però, desenganyeu-vos, aquesta norma seguirà el mateix camí que totes les que han sortit del Parlament, i que no estaven observades en la Constitución ni les tenia en compte el Govern central: Serà recorreguda i serà invalidada pel T.C.
I totes aquestes sentències ja es poden portar, fins i tot, al Tribunal d'Estrasburg que, en cas d'admetre's i fallar a favor, podeu estar segurs que, amb tota la prepotència i impunitat, no serien rectificades ja que això representaria donar la raó al Parlament i afavorir Catalunya, o a Artur Mas, que allà tot ho comencen i acaben així.
Han incidit directament en el desenvolupament del país, i la intensa activitat del TC en els darrers anys impugnant i suspenent lleis catalanes, finalment, ha tingut el seu impacte en els comptes de la Generalitat, ja que molts dels recursos afecten figures impositives, com, per exemple, la taxa de l'ADSL, la de les emissions del avions, l'euro per recepta, l'impost als dipòsits bancaris i una llarga llista de molts altres de caire comercial, social, laboral, etc., que mantenen i sometent a la Generalitat a la voluntat i uns condicionants, indignants i inacceptables.
La re-centralització de l'Estat és palpable i evident i una de les potes per aconseguir-ho és difuminar, o millor, eliminar, els valors i efectes diferencials i, en aquest sentit, Catalunya ho és massa de diferent, en tots els aspectes.
L'Estat te la força i el poder per conduir el rodet, per passar el ribot i deixar-ho tot ben uniforme, ben llis, que tot es vegi igual a contra-llum… sobre tot als ulls dels que no els interessa el més mínim parlar d'una cosa que es diu «balances fiscals», potser perquè allí es veu massa clar que no tots som iguals, i que, a aquelles diferències no interessa que a ningú se l'hi passi pel cap passar-hi ni el paper de vidre.
