Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

Està vist que quan es toca poder…

|

- Publicitat -

 Sense dubte, el cas més voluminós, a la vegada que de caire quasi be «institucional», és el del PP, però si ens volem referir a la corrupció política no es pot oblidar de citar el dels ERE's del PSOE a Andalusia, o el dels que s'investiguen de la família Pujol-Ferrusola, a qui acaben esquitxant i en com incideix en CDC, que finalment, ja veurem quina part de foc d'encenalls s'ha aprofitat per emborronar i entorpir el procés en el que està immersa Catalunya, perquè es molt curiós que, justament ara, s'entri espectacularment en aquests «affairs» quan està clar que, mentre Jordi Pujol i CIU van ser útils pels interessos tan del PP com del PSOE no hi havia res a furgar i, amb el gir cap l'independentisme d'un i altre, siguin elements a destruir.

La corrupció política a les darreres dècades ha estat el més normal i habitual quan s'ha estat en els nuclis de poder, i perquè s'hagi pogut produir això hi ha dos culpables, a quin més de culpable. Per un costat hi ha els corruptes, que son els que es deixen subornar, i per l'altre els corruptors, que son els que subornen.

Publicitat

Ara ve el més difícil, que és, desprès de que tres referències polítiques hagin ostentat durant molts anys seguits el poder en el govern, en alguns períodes amb majories absolutes incloses, desfer l'entremat i arribar a esclarir els actes evidents de corrupció. No serà gens fàcil avançar perquè, primer, i el més important, d'aquests actes lògicament no en queda rastre comptable, i segon, perquè qui s'ha deixat corrompre ho negarà sempre i qui ha corromput també i, preveient que, amb tota possibilitat, serà molt difícil i complicat demostrar-ho, s,hauria de ser molt “honrat” per, sabent que es igual de culpable i li caurà el pes de la justícia, declarar el fet.

Sempre serà acusació contra paraula amb poca cosa més on poder argumentar-la i, si per aquelles coses, hi ha algun document que pugui representar una prova fefaent del delicte, com es veu en tot el que es deriva d'una «Caixa B» amb diner sense declarar ni tributar, es nega tot, es renega dels tresorers com si fossin uns estranys independents en el partit, i es van desautoritzant els uns als altres i, si cal, s'inhabilita algun jutge que comença a tenir clares masses coses. He volgut fer aquesta ressenya molt directa perquè, sense dubte, és la que crida més l'atenció pel seu volum i dimensió, però sense voler treure la importància que poden tenir els altres casos que, si es demostren, també han de rebre el mateix tracte i càstig que aquest.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut