La pressió patriòtica i la re-centralització galopant de l'Estat fan que cada dia ens costi més viure com som. Sembla talment com si els catalans volguéssim viure a contra-corrent, com si la manera normal de viure fos la que ens imposen ignorant i negant les nostres diferències, naturals i legítimes atenent la Constitución -que diu que “seran objeto de especial respeto y protección”- i el demés, el nostre de veritat, fossin “beleidades” de les que es pot prescindir perquè ja hi ha l'establert per reial decret.
Els recursos i les intromissions son permanents, i ara toca un condicionat extra que ens imposen per rebre fons del FLA (Fondo de Liquididad Autonòmica) que, en qualsevol cas, no és més que un préstec a tornar d'un fons que, sabent qui paga més del que rep convindrem que bona part és dels catalans, i a més ens ho pinten com si fos un favor que tots els espanyols ens fessin. Gràcies, home !. Clar, una vegada entra allí l'origen ja no interessa i ja és de tots, el “tots” que representa la voluntat i interessos de l'Estat… i, en aquest cas concret, del partit que el governa.
El FLA, creat el 2012, com totes les partides dels Pressupostos Generals, incloses les subvencions a la FAES, a la Fundacion Francisco Franco, etc, etc, no surt d'altre lloc que no sigui dels impostos que paguem tots, dels catalans dels que mes, i no hi ha cap dret que legitimi l,Estat per, a mes a mes, discriminar-nos i penalitzar-nos per no cenyir-nos al model standard. L'Estat no pot mercadejar, decidir i repartir segons els interessos del partit de govern. Tot contribuent que paga els seus impostos, vagin on vagin, te dret a cobrar les seves nòmines públiques i els seus serveis públics, hagi votat a qui i a que hagi votat i, en aquest sentit, no es pot dir als quasi be dos milions d'electors, ni els 72 escons que els representen, que el que han decidit i votat val però sempre que… No es pot qüestionar, menystenir i ignorar qui vol, qui diu, el que no està escrit. Això ja es va produir el 2006 amb l'Estatut, ara ja hi tornem a ser, i així s'anirà repetint sempre que gosem sortir de la pauta establerta.
Però, el cert és que així estem. Totalment a les seves mans per poder pagar les nòmines i per poder pagar els proveïdors, nòmines que seran sotmeses a autorització i proveïdors que seran auditats, i tot el que faci olor de identitat pròpia no rebrà el vist-i-plau. La ocasió “la pintan calva”, que diuen, i és el moment per acabar de rematar la feina feta “sin que se note el cuidado”, principalment ja de manera descarada els darrers anys, tret de petits detalls que, per molt que tinguin la força i el poder, no poden evitar i hagin de veure i encaixar un 0-4 que, em direu que no hi te res a veure i que és un fet banal… Si, si, pregunteu als de la llotja que varen tenir que suportar-ho que, son tan simples i primaris que allò també eren “los catalufos” als que tenien que destrossar perquè ells son els representants de l'equip, de l'autèntic equip espanyol.
