Tal vegada España necessita una CUP, que no vol investir un president lligat a les retallades i presumiblement a la corrupció, inclús el veto es fa extensiu a la pràctica totalitat dels membres del seu partit.
Per a les eleccions espanyoles hi concorren les mateixes circumstàncies. Un president, aquest responsable final de les retallades, amb una corrupció que -en aquest cas amb indicis més que demostrats- afecta tot el partit. Malgrat tot, encara es preveu guanyador, tot i que, també es preveu que hagi de necessitar «soci» per governar. Qui ho hagi de possibilitar farà el mateix que la CUP a Catalunya ?. Per part de Podemos, que ideològicament s'hi pot acostar més, és veu improbable… Ho farà Ciudadanos ?.
Certament, el PP està troncalment marcat pel seu passat i s'hauria de poder arribar al fons per determinar fins quin punt enllaça amb el seu present, cosa que ja se'n cuiden prou de negar i d'obstruir les possibles investigacions.
Però, la situació a Catalunya, de la que en pot treure força redit només enarborant la seva posició més intransigent, junt amb un PSOE que els seus trets diferencials han quedat reduïts en «competir» per veure qui mostra la bandera espanyola més gran, li està deixant la victòria en safata, pràcticament sense moure's ni esforçar-se en presentar un programa de govern. Però, alerta, que no canviïn de candidat perquè el deixar que els problemes madurin i es podreixin per si sols no es a l'abast de tothom.
La diversitat de la societat catalana es reflexa també en les opcions polítiques al Parlament, cosa tan bonica de veure com incòmode i complicada a l'hora d'aprovar resolucions i, en definitiva, governar, mentre que, a la part espanyola està instal·lat un bipartidisme que, per eradicar-lo, hi hauria d'haver un daltabaix massa acusat pel tarannà del seu electorat. No importa que enganyin i que no compleixen res del que prometen quan demanen el vot, s'ha reculat en serveis bàsics, hi ha més pobres, hi ha més rics i, sembla ser, que hi ha més rucs.
