Què és primer, la revolució o la independència, o a la inversa ?. Hauria d'estar clar: Per aspirar a la independència primer hi hauria d'haver una revolució el suficientment massiva o, si mes no, majoritària que ho ha d'haver valorat tot i sospesat amb el cor i el cap. Sense aquesta revolució, diguem-li resultat a les urnes, que la pot legitimar davant de possibles àrbitres, el seguir els passos cap a la independència sembla mancat de la consistència necessària per poder-la defensar davant de qui, sigui quin sigui el percentatge dels que la volen, sempre la devaluarà i la negarà.
Amb les sentències del TC a les nostres resolucions, uns ens diuen que jurídicament ens poden anular mentre que altres ens asseguren que políticament seguirem el nostre camí igualment… Com ho farem veient i sabent on és el poder i qui l,ostenta, i com està disposat a impedir-ho ?.
Molts catalans diuen sentir-se desconnectats en vers l,Estat… Però, de que i perquè serveix realment això tret de per la satisfacció i coherència amb un mateix ?. Per desconnectar d'algun endoll, per a seguir veient-hi, és imprescindible tenir-ne un altre a ma… amb corrent, clar.
Catalunya, fins ara, mal ens pesi, no te reconeguda la seva singularitat, ni és acceptada la seva sobirania en cap aspecte, tret de a l,interior de les cases dels catalans, que per això no es menester el permís ni l'autorització de ningú.
Per tant, per evitar enganys o frustracions posteriors, cal establir molt concretament l'ordre de les coses, i saber que els passos que es proposen realment es poden fer sense, desprès de salvar tots els obstacles previsibles, tenir que re-fer-los enrere, o veure que no han servit per acostar-nos al destí.
No n'hi ha prou en fer un gran espectacle per cuinar un plat amb els més sofisticats ingredients. Perquè la festa sigui complerta desprès s'ha de poder menjar i, molt millor, si es pot assaborir amb pau i tranquil·litat.
