El nou president potser toca de peus a terra quan relativitza el període de 18 mesos perquè el procés deixi de ser-ho i esdevingui ja en un projecte presentable però, si no és que em tranquil·litza la seva procedència, que el deslliga del passat del seu partit, pensaria que tornem al nostre tarannà de deixar sempre la porta oberta pel que pugui ser.
Això, ben llegit, no te perquè ser negatiu ni pejoratiu. Amb presses i terminis a complir segurament no es pot enfocar amb exactitud un camí tan espinós i complicat. Si que ha de quedar en tot moment ben visible la decisió i coherència perquè qui es mou en aquest sentit pugui seguir creient que els seus passos serveixen per alguna cosa atenent que tot el que es pugui anar solemnitzant mai serà efectiu perquè l'Estat ja se'n ocuparà de desmuntar-ho abans que pugui entrar en funcionament. Se'ns ha de dir clar que el Parlament de Catalunya només té un argument veritablement efectiu, que és una DUI, la resta son gestos impotents que acaben als tribunals, un plegat de papers que s'impugnen.
I, si donat el cas, passats tots els filtres, traves i obstacles, s'arriba a proclamar aquesta DUI també s'ha de dir a la gent que si, que hi pot haver alguna cosa que ho afavoreixi, com pot ser una bateria de reconeixements internacionals que, per si sols, converteixin la independència en un fet, però que és improbable per les pressions que rebran.
En el millor dels casos, es pot obrir un escenari en que la U.E., tan qüestionada, es doti de la autoritat i credibilitat suficient com per forçar a España a asseure's amb Catalunya per cercar una sortida airosa per ambdues parts. Es podria plantejar com alternativa un federalisme, de veritat, on s'acceptés la diferent realitat cultural, jurídica i sobirana de Catalunya, cosa que veient el que hi ha es fa difícil d'imaginar.
Amb tot l'exposat, aquest període serà de feixuc tràmit quan el que convindria seria que servís per acostar a El Procés els que hi podrien estar comptats però que encara estan indecisos. Els que poden creure que, si el que se'ns pinta no és cap «paradís», el que ens pot quedar tampoc és que sigui cap meravella i, preu per preu…
