Si, és cert, tot això en el moment de la veritat s'ha de reflexar a les urnes però, si pel que convé es dona crèdit a determinades enquestes, a les del CEO concretament, i marca pautes a seguir, per això també tindria que ser fiable indicador de tendència.
En la darrera publicada, amb data 5 de febrer, diu que un 57,2% dels catalans afirmen estar “totalment” o “bastant” a favor de la independència, mentre que un 32% es mostren “bastant” o “totalment” en contra.
El que és interessant és que, el mateix baròmetre en la seva anterior edició, el percentatge que es va decantar per l'opció independentista va ser del 46,7% i per la contraria del 47,8%.
El que també marca una evolució positiva és l'augment del percentatge on les persones es mostren més disposades a treure el debat sobre la independència en àpats amb amics i amb familiars.
Es pot veure com els missatges de la por i de la amenaça, com és lògic, no fa més que fer créixer el sentiment de voler aspirar a poder-nos administrar nosaltres mateixos, a no dependre del que ens pugui donar o «prestar, amb interessos» qui recapta els nostres impostos.
Ara, per sort, el que arriba a la gent ja no és la propaganda gratuïta, esbiaixada, parcial i interessada. Encara que no es vulgui, hi ha diversitat de mitjans per on informar-se, en tots els sentits, i la gent, a força de coses que escolta, que llegeix, que veu, està madurant a ritme vertiginós i ja es veu capaç de pensar, d'analitzar, de decidir el que prefereix sense cap mena de recança.
Sempre queda l'escepticisme i la sensació de poc real aquesta mena de informació però, si val i és «santa paraula» per a segons què i per a segons qui, a falta de veure-ho traduït en unes properes eleccions, de la mateixa manera ha de servir per constatar que el sentiment que va néixer el 2010 ha anat creixent… malgrat tot.
