De la mateixa manera que el Barça ha perdut presència i pes en els organismes europeus, de futbol concretament, políticament el catalanisme, Catalunya, també ha perdut representació política a Madrid. Una representació que, observant-la contemporàniament, es remunta als inicis del segle XX i que s’ha mantingut quasi be ininterrompudament, excepte durant el franquisme, essent, fins i tot, decisiva per determinar polítiques concretes a l’Estat que, de retruc, han afectat als interessos i necessitats de Catalunya i dels catalans. La Lliga, ERC, més incisives, i CIU, més negociadora, són les sigles que es poden identificar en aquest sentit des de llavors.
Els resultats sempre poden ser criticats segons el vidre amb que es mirin, com en tot, però el cert és que, sense filar prim, en els diferents capítols de la història el balanç d’aquesta incidència s’ha de considerar positiu, i més perquè els diferents matisos ens han ajudat a sobreviure, a no desaparèixer que és el que sempre s’ha perseguit. Cal remarcar, però, que l’època post-franquista ja fa temps que va quedar amortitzada i ara és inútil voler seguir intentant negociar, pactar, perquè ja sabem el que ha donat de si.
Però, compte perquè en els darrers temps la irrupció d’altres grups polítics, amb el sentiment catalanista -o senzillament català- no tant a flor de pell, o directament nascudes només com a reacció al catalanisme, amenaça en ocupar un espai que els problemes interns entre els grups majoritàriament i històricament protagonistes a Catalunya estan deixant. Problemes que s’agreugen per la aposta decidida d’aquests per la independència, que resulta ser una posició massa forta per una presència massa petita que ara, a Madrid, els converteix en partits testimoni. Res a veure amb aquella funció determinant de la presència catalana a la política espanyola.
El catalanisme, que és afirmació d’identitat, de cultura, de llengua i d’història, en aquest moment, depenent de la seva presència a Madrid, està massa tocat per a poder seguir defensant els interessos econòmics i socials dels catalans. Cal ser conscients i actuar.
