La dreta espanyola, concretament el PP, el 20D va perdre l’oportunitat de seguir al govern amb majoria absoluta i des de llavors no ha corregit ni una coma del seu discurs per aconseguir els suports que li faltarien per a asseure’s de nou a la poltrona. El que no ha fet en tota la legislatura, negociar, pactar, per assolir consensos de veritat, llavors en tenia prou amb l’auto-bombo, ara, tan replè de l’”èxit” a base d’imposició, arrogància i prepotència, és incapaç de veure que necessita d’amics o companys que ni ha sabut, ni ha volgut, fomentar. Incapaç de conviure amb la diferència, segueix pensant que només ell està capacitat per governar España, que és l’únic que pot garantir «a cal i canto» la unitat, que és la seva gran obsessió perquè, ho vulgui reconèixer o no, el moviment secessionista que es viu a Catalunya el te veritablement preocupat i angoixat, sobretot en veure que desprès de tot el que ha intentat per dominar-lo, a base de TC’s, d’amenaces, de querelles, d’ofec econòmic, no ha fet efecte, ans el contrari.
Però, es que l’esquerra espanyola, sortosament més diversificada, tampoc ha trobat la manera d’unir esforços o discursos per guanyar en escons.
Per acabar-ho d’adobar, el PSOE signa un acord amb Ciudadanos, que li ha barrat el pas cap a cercar més companys de viatge, i així s’han quedat. Que es pensaven ?.
L’exhibició que els partits polítics han donat aquests més de quatre mesos han posat al descobert la diferència que hi ha entre el vot i l’ús que se’n fa i ens han deixat entre dos focs, el de la dreta i el de l’esquerra, els dos separats i ben encesos, que no s’apagaran amb el que no serà res més que una segona volta de les eleccions que, uns i altres, n’han malgastat els resultats.
Vist això, a España, una persona de «dretes» a qui ha de votar, vist perquè ha de servir el seu vot ?… I una d’»esquerres» ?. Tot i que aquí el ventall és més ampli, a qui ha de votar perquè el seu vot no pugui ser utilitzat com a moneda de canvi per possibles pactes que desvirtuïn completament el seu desig ?. No es pot fer ulls clucs davant de tantes evidències que marquen qui no es mereix el vot, en algun cas només perquè no hi ha altre opció.
Per sortir d’aquests focs, que a tots plegats ens tenen ben calents, el que es mereixerien, tots, és que ningú tornés a anar a votar, perquè la gent ja va dir el que volia dir. Els castigats en repetir han de ser els que no han sabut fer el que tenien que fer.
